El meu germà em conta que la metga de família que l'atén (a ma tia, la d'Alcoi), tarda dues hores en atendre'ls cada vegada que van, i que l'última vegada li va comentar l'espera. Ella va contestar que no sabia fer visites de 6 minuts i es va prendre 20 minuts per analitzar el cas i facilitar les solucions al seu abast. Quan van eixir, la cua continuava i eren les 8 de la nit, de segur que aquesta professional acabaria unes hores més tard la seua jornada del que hauria acabat si hagués accelerat les consultes.
Són tres exemples de tres professionals de la medicina als quals el govern valencià els ha robat una part dels seus sous. En compte de reconeixe'ls l'acompliment exquisit de la seua faena, els ha humiliat, rebaixat i menyspreat. Però ells no han reaccionat amb mal humor, desatenció al pacient o despreocupació, sinó ben a l'inrevés, amb sentit de la dignitat professional i personal. I nosaltres els ciutadans, els ho hauríem d'agrair més intensament.
Una resposta semblant hauríem de tenir els mestres. Perquè hem de protestar amb totes les mesures imaginatives i tradicionals que tenim al nostre abast però no prenent als ciutadans com rehens. Els culpables no són els ciutadans, ells són les víctimes, com nosaltres.
El model de protesta dels controladors aeris no ens serveix, ni en el fons ni en la forma; en el fons perquè no compartim el model de societat amb ells (per poder adquisitiu i per sentit de la cosa pública) ni en la forma, perquè ells tenen un poder econòmic de bloqueig que nosaltres no tenim. Som treballadors de la pública i professionals d'un ofici que creu en els drets socials i els ensenya. No podem contestar amb vagues de zel ni retrucs tramposos. I amb aquest comentari no estic renegant de mesures de força legítimes que perjudiquen a la ciutadania, sinó excloent mesures tramposes que als únics que perjudiquen és a nosaltres mateix i a les víctimes dels nostres botxins.
No perdem la dignitat personal ni professional, no els donem el plaer als nostres executors, però rebel·lem-nos amb totes les forces perquè la seua actuació no quede en la impunitat.
12 comentaris:
Ben dit.
El més paregut a un metge, dins del nostre gremi, és un professor de Conservatori. En fi... Com diuen els francesos "comparaison n'est pas raison", però demà parlem que ara ja em fan mal els ulls.
:-)
La veritat, Corpi, que escric per aclarir-me, perquè estem tots ben confosos, però la teua opinió m'orienta.
Necessitem models, Jesús, metges o controladors aeris, jo què sé!
És curiós com la imatge del treballador públic carota, fuig faena fuig, que hi ha uns quants, ha estat molt més potent que tots aquells professors, metges, infermeres, bombers, administratius i ectètera que, en algun moment, ens han fet la vida millor i més fàcil.
Un altre dia contaré una anècdota al blog.
Salut per a tot lo món! Decíamos ayer... que l'eficàcia argumentativa d'una narració, d'una anècdota és prou limitada perquè molt fàcilment ens fa caure en una inducció ilegítima. Segurament per a cada exemple de bones pràctiques mèdiques (o del món educatiu) podem trobar-ne un de contrari. I cap d'ells ens autoritza a traure conclusions. Ara bé la reacció dels metges front a l'amenaça de retalls sí que és il·lustrativa: col·lapsem el sistema de salut tot demanant proves diagnòstiques (TACs, ressonàncies, analítiques, radiografies)a punta pala. Al costat d'aquesta reacció (que personalment em sembla molt bé) allò de no fer les activitats extraescolars és agarrar-se-la amb paper de fumar... i encara tirarem cap arrere.
La llàstima és que queden pocs professionals com aquestos...en tots els àmbits
Efectivament, Xavier, hi ha una tendència a assenyalar el mal exemple i generalitzar-lo, quan, de segur, si s'analitzara detingudament són més els bons.
És cert, Jesús, que és una argumentació poc concloent, però té el seu valor, si més no el mateix que la dels que ens fiquen a tots al mateix sac.
I pel que dius de les mesures, és evident que la nostra capacitat de pressió no és pot comparar a la dels metges ni els controladors. Però per això n'hem de ser conscients i utilitzar els nstres recursos.
Jo crec que són més dels que ens pensem, Lluis, de fet la nostra experiència amb el metges, llarga com saps, és prou bona.
Médicos y maestros necesitamos hoy, más que nunca, el apoyo de nuestros conciudadanos.
Pero para eso es necesario que las familias cambien el chip y dejen de vernos como privilegiados y darse cuenta de que estamos realizando un servicio a la sociedad.
Antes de los recortes de ZP a los sueldos de los funcionarios, vi en Internet "cientos" de mensajes pidiendo el fin de los privilegios. Sin embargo, pocas manifestaciones veo contra las primas que reciben ciertos banqueros...
Ahí tenemos un trabajo hercúleo, Emilio, en el que no ayudan las declaraciones de determinados políticos irresponsables. Pero ahí estamos
Publica un comentari a l'entrada