La mirada d'Zweig és lúcida i serena, i ens mostra una Europa "avant la lettre", prèvia a l'Euroap dels mercaders que Sarko i Merko han encunyat, una idea intel·lectual i humanista d'Europa que no encaixa gens bé amb el pragmatisme economiciste actual.
Zweig es va relacionar amb els principals pensadors, escriptors i artistes europeus, i això li aporta un valor especial a les seues impressions. Per exemple, crida l'atenció especialment, el temps previ a la primera gran guerra, per la confiança en la solució pacífica dels conflictes i la inconsciència que, fins i tot els principals pensadors, van expressar. Posteriorment, quan ja esclata el conflicte, Zweig es manté en una postura pacifista que xoca amb el bel·licisme militant de pintors, poetes i filòsofs.
Però allò més impactant és la irresponsabilitat amb la que Europa en general es va prendre a Hitler i la situació que el va portar al poder. Llegiu-ne les circumstàncies: "aleshores la impetuosa onada del descontentament el va portar de seguida (a Hitler) al capdamunt. La inflació, l'atur, les crisis polítiques i, no pas en menor grau, l'estupidesa estrangera havien revoltat el poble alemany;
Però encara no ens adonàvem del perill. Els pocs escriptors que s'havien pres la pena de llegir de debò el llibre de Hitler, en comptes d'analitzar-ne el programa es burlaven de l'ampulolositat de la seva prosa pedestre i avorrida. Els grans diaris democràtics, en comptes de prevenir els seus lectors, els tranquil·litzaven cada dia, dient-los que aquell moviment, que, en efecte, finançava amb penes i treballs la seva enorme activitat agitadora amb els diners de la indústria pesant i amb un endeutament temerari, s'ensorraria inevitablement l'endemà o l'endemà passat. (...) I fins i tot aquell mateix dia de gener de 1933 en què es convertí en canceller, la gran massa i aquells mateixos que l'havien encimbellat el consideraven un simple custodi provisional del càrrec i veien el domini del nacionalsocialisme com un episodi."
Us adoneu de les causes? Poseu rajol en compte d'indústria pesant, i endeutament balafiador en comptes de temerari, i trobareu moltes coincidències. Si afegiu inflació, atur, crisi política i estupidesa en general, teniu el còctel perfecte al qual ens trobem.
Sabeu quin partit munta com l'escuma a Grècia? Els neofeixistes. Sabeu quin a França i Finlàndia? Doncs anem pensant, perquè d'aquesta situació de desconfiança democràtica i del sistema polític en general qui se'n beneficia normalment són les eixides totalitàries. Anem amb compte!
9 comentaris:
Quina por!
Però supose que tens raó.
Tant de bò, n'estiqués equivocat i tot siga una exageració. Però la situació és un viver per a eixides totalitàries
Ací, les coses estan prenent un "cariz" perillós, sembla que tornem en el temps uns quans anys (els q tu tens? o només els q tenim els joves? jajaja).
Els comentaris de molta gent s'estan fent intolerants. Fins i tot, persones q, de boquilla, diuen acceptar i respectar tots, quan parles amb ells, tot són comentaris despectius cap als immigrants, als q són i pensen diferent a ells...
Sí, és possible que esta situació afavorisca els totalitarismes.
Tienes mucha razón Enric. Si olvidamos la historia, estamos condenados a repetirla. Nuestra dualidad también se manifiesta en esto. Somos egoístas-altruistas. Todos tenemos ambas facetas en nosotros. Depende cuál de ellas alimentemos, así nos irá. El sistema apoya y estimula el egoísmo. Si la mayoría alimenta esta parte (activa o pasivamente *), el totalitarismo está servido. Sin embargo, si una mayoría no sucumbe a este “egoísmo”, y no lo favorece, pues la cosa cambiará. Creo que ahora estamos en la “fina línea”.
*Cuando digo alimentar el egoísmo pasivamente, quiero decir, que si seguimos en nuestra vida cotidiana como hasta ahora, con las mismas actitudes, probablemente no cambie nada, y en esas condiciones podemos “predecir” (observando la historia) donde vamos, a una esclavitud cada vez más “solida” y para muestra, ahí tenemos la nueva “re-forma laboral”.
No em dones la raó, Monica, que no la vull tenir!
Pero a quién interesa estimular la sociabilidad, la cooperación, la solidaridad? Desde luego que lo que surgiría sería más provechoso, pero parece que algunos intereses nada ocultos prefieren ganar ellos a costa de todos. Ojalá les explote el egoísmo en sus narices!
Lamentablemente, solamente aparece el lado "altruista" en las "catástrofes".
"Una idea humanista de Europa que no encaja con el economicismo actual".
No sé lo que está pasando, Enric, pero desde 2007 cada vez tenemos más difícil reconcernos e identificarnos con Europa. El vendaval ha sido, está siendo, demasiado fuerte y se está llevando demasiadas cosas. Ya no interesan ni los intelectuales ni el humanismo. Llevamos varios años hablando unica y exclusiamente de la bolsa, de la prima de riesgo. En ese contexto, nada tiene de extraño que la extrema derecha esté en alza. Luego nos echaremos las manos a la cabeza...
Y lo que es peor, Emilio, por el camino nos estamos cargando la idea de Europa, de una Europa utópica, es posible, pero necesaria para encarrilar la acción política
Publica un comentari a l'entrada