Sense pacte

Al final no ha pogut ser. No hi ha pacte per l'educació. El PP i, tot s'ha de dir, també el PNB, el BNG, els STE i el Sindicat d'estudiants, s'han negat a signar un pacte per  millorar i posar solució als problemes educatius.
Ha passat com al pacte contra la crisi econòmica, perquè sembla que les mesures del govern no eren suficientment ambicioses, o no arribaven a temps.
En fi, a mi personalment em sembla dramàtic, perquè si una cosa necessita l'educació a hores d'ara és compromís, consens i objectius unificats per superar el fracàs escolar, fomentar la convivència i aconseguir una formació de qualitat per a les noves generacions.
I si pense un poc en a qui perjudica principalment aquesta falta de consens, estic convençut que és a l'escola pública a qui més erosiona. Fins i tot pense que açò representa un punt de no retorn fatal per a la pública. Perquè sense una acord de pressupostos, mesures i grans objectius és molt possible que un gir electoral deixe a la pública amb el cul a l'aire. De fet, pense que el principal culpable d'aquest desacord és el PP, a qui no convé nugar-se les mans amb pactes que, en cas de guanyar les eleccions, hipotequen les seues polítiques de foment de la privada.
És fins i tot deshonest per part del principal partit de l'oposició, perquè s'estan posant interessos electorals privats per damunt d'interessos d'estat. En aquest cas i en el del pacte contra la crisi. Perquè inclús en el cas que el govern no acabe d'encertar en les seues propostes, és innegable que cal recolzar mesures que proporcionen confiança i tranquilitat, i després dissentir en altres aspectes concrets. En el cas del pacte per l'educació, els principals punts de desacord són l'ensenyament de l'espanyol, que encara no sembla suficient al PP, un currículum comú, i la llibertat d'ensenyament, un valor clarament liberal que només defensa el partit de la dreta i que no és possible incloure en un pacte de mínims.
Males notícies per a l'educació, i sobretot per a la pública.