Estimats funcionaris, amics i contactes de la meua llista de correu, per favor, no m'envieu més correus descoratjant-me de fer vaga el pròxim 8 de Juny. La veritat que estic fins els collons de llegir propostes suposadament originals com enviar sobres buits, deixar de comprar o no cridar pel mòbil. A més em sembla ridícul intentar rentar la consciència amb alternatives que no passen de ser mesures testimonials. Em sembla perfecte que no vullgueu fer vaga, esteu en el vostre dret, però no ens foteu a la resta. Perquè certament, amb el panorama que s'acosta, és difícil fer vaga, sobretot quan saps que els teus companys et prenen per imbècil per regalar més diners al govern. Però només falteu vosaltres, que com una quintacolumna mineu la moral dels antiqüats, sentimentals i tradicionals que encara creiem en la vaga com instrument de protesta i mobilització.
Sí, sí, ja sé que nosaltres no som teixit productiu, que la vaga va naixer per paralitzar el sistema industrial i perjudicar els empresaris, i que això no passa amb els funcionaris. Però com molt bé dieu, els temps han canviat i, ara, les vagues també serveixen per pressionar el govern, sensibilitzar l'opinió pública o tornar-la en contra dels que ens foten els euros i els els donen als bancs.
Mireu, si no parem el sistema públic ara, l'any que ve ens baixaran el 10% i el pròxim ens congelaran, per a que durem més i pugam treballar fins els 70. De fet és el que ha passat. Del fracàs de les últimes vagues de funcionaris se'n desprén la cogelació perpètua en la què vivim. Per què creieu que nosaltres només hem revaloritzat els sous un 1% en plena bonança econòmica i superàvit dels comptes públics? Perquè som un col·lectiu miserable, tacany i desmobilitzat. Per tant, podeu continuar amb el criteri d'estalviar els 100 eurets de la vaga, que l'any que ve us en fotran 1000. Ara bé, també és cert que a mi, que faré vaga, me'n fotran 1100. Per això soc imbècil. En això teniu raó.
En fi, amics sobretot, ja sabeu que açò no és un tema personal, que us estime igual i tot això, però jo també volia dir la meua.
2 comentaris:
Estoy contigo Enric. La mejor postura es llevar a cabo aquello en lo que creemos nosotros. Si creemos en la fuerza de la huelga y el mensaje asociado, hacerla es lo más coherente. Si no se cree en la fuerza de la huelga, lo mejor es no hacerla. Para mí, lo peor, es pensar o creer una cosa y hacer la contraria por otras motivaciones aledañas (crematísticas, miedos, etc…).
Has captado bien lo que circula por los pasillos: -
- "yo no puedo hacer huelga, mi marido está en paro..."
-"yo no puedo hacer huelga, estoy pagando una hipoteca..."
-"yo no voy a hacer huelga. con ese dinero me pago el billete de ida de mis vacaciones..."
En fin, Enric, los que nunca encuentran motivos suficientes para una huelga, tendrán siempre algun pretexto en la recamara en esta profesión tan dividida.
Publica un comentari a l'entrada