Perquè, si analitzem Lo que no se dice de la crisis, no podem més que estar d'acord amb Vicenç Navarro que, en el seu article de Público, critica les polítiques neoliberals a les que responen aquestes mesures. I és que potser que un fantasma recorre Europa, i no és el del comunisme, sinò el de la fallida econòmica , com diu Joaquín Estefania, a l'article de El País, Crecimiento o barbarie.
Jo, la veritat, tinc poca cosa més a dir, i els article que us enllace ho expliquen molt bé. Ja teniu faena, si és que se us ha passat el cabreig.
7 comentaris:
Ehemmm...! disculpa'm, Enric, però després de llegir-me fins i tot els "pestiños" de Jardí i Bolta potser tinc la cosa una miqueta més "explicada", ara bé (torne a demanar-te disculpes) em sembla que, si més no, has fet un exercici de, digem-ne, "teoría i pràctica de la tangent", perquè ara com ara no sé què penses de la eixida social-zapaterina a la crisi.
Personalment crec que Navarro té prou de raó, però demanar-li una banca pública a aquesta esquerra DE MERDA (que era de merda abans de l'haraquiri i també despús demá) que tenim a aquest país semi colonial és com demanar-li una frase mitjanament cohesionada i coherent a Cantinf... a Zapatero, vull dir.
Em sembla que sí que estic una mica cabrejat, però ja quasi que me n'he acostumat.
Algunos me llamarán imbécil. Pero mira lo que te digo: estaría conforme con la rebaja de mi sueldo de funcionario...si viera que en el gobierno una pizca de voluntad para que las rentas altas contribuyan a salir también de la crisis, si viera que se prohiben esas "jubilaciones de oro" de ciertos banqueros, si se reduce el parque de coches y móviles oficiales, si se cierran ciertos ministerios que nombrar no quiero por temor a ser tildado de machista, si los ayuntamientos también recortan cargos "de confianza", si se persigue el fraude fiscal con efectividad...¿es preciso continuar la lista?
Algunos me llamarán imbécil. Pero mira lo que te digo: estaría conforme con la rebaja de mi sueldo de funcionario...si viera que en el gobierno una pizca de voluntad para que las rentas altas contribuyan a salir también de la crisis, si viera que se prohiben esas "jubilaciones de oro" de ciertos banqueros, si se reduce el parque de coches y móviles oficiales, si se cierran ciertos ministerios que nombrar no quiero por temor a ser tildado de machista, si los ayuntamientos también recortan cargos "de confianza", si se persigue el fraude fiscal con efectividad...¿es preciso continuar la lista?
Home, Jesús, he citat els articles amb els quals estic d'acord. I certament, la proposta més articulada i coherent és la de Vicenç Navarro. Estic recordant aquestos dies els temps de Felipe González i Solchaga, de les dues vores d'Anguita, i de la tendència, irrefrenable sembla, del Psoe, d'acabar donant la raó a la dreta i convertir-se en absolutament inútil. Perquè per a fer aquestes coses, millor la dreta.
Bueno Emilio, yo estoy de acuerdo contigo, si viéramos que a todos se les exige lo mismo, bien, pero el problema es que en tiempos de vacas gordas, a los funcionarios nos subían el 1'2% el año más generoso. No entiendo que ahora nos exijan pagar los platos rotos por otros que continuan haciendo sus negocios como si nada.
Em sembla que els plats trencats els estem pagant com sempre tots els treballadors! No penseu que és un tema exclusiu dels funcionaris. En el meu cas per exemple sense anar més lluny, fa uns anys ja vam tenir una baixada de sou del 10% (venda d'una multinacional a altra). Després d'un temps de congelació, les pujades per sota de conveni (per a evitar tancar l'empresa). Els sous dels nous enginyers no han superat els 1200? brut en el millor dels casos i finalment a l'atur. Com en el meu cas, supose que estaran molts d'aquests quatre milions i escaig de desocupats. Així que, tranquils que no solament aneu ha pagar els plats trencats els funcionaris. Qui no ho pagaran amb seguretat són qui han produït la situació.
Sí Josevi, aquest és el problema, que els banquers continuaran forrant-se i cobrant acomiadaments de luxe i jubilacions de 5 estreles
Publica un comentari a l'entrada