Diu el cardenal Tarcisio Bertone, que "molts psicòlegs i psiquiatres han demostrat que no hi ha relació entre celibat i pederàstia, però que si que n'hi ha entre homosexualitat i pederàstia" La traducció és meua, a partir d'un extracte del diari ABC (sí, què voleu que hi faça, n'arriben vint a l'Insti i alguna cosa s'apega, encara que intente resistir-m'hi). Ell tampoc cita la font, no sabem quins psicòlegs i psiquiatres diuen això, ni en quin estudi es basen, però bé.
En principi estic d'acord amb ell en no acceptar la relació entre pedaràstia i celibat, he escoltat aquesta opinió profusament i no la veig clara, perquè pense que el celibat és un estat decidit lliurement per les persones i suposem que si són capaces de decidir això, també podràn ressistir altres tendències més tòxiques. Però el que no li puc admetre al secretari d'Estat vaticà és l'altra relació, la d'homosexualitat i pederàstia, perquè sense necessitat d'estudis ni psicòlegs, tots sabem que les violacions, maltractaments i abusos, són comesos, fonamentalment, per heterosexuals, i no per això els culpabilitzem a tots.
Però encara diria més, i què passa si existeix aquesta relació? El fet de ser sacerdot i homosexual, elimina el delicte de pederàstia? El justifica? El perdona? O és que és pitjor ser homosexual que pederasta i aleshores el segon ja no compta?
No ho entenc
11 comentaris:
Hola Enric: ni que decir tiene que no soy experto en psicología, pero me parece que el celibato no puede ser sano, nisiquiera el libremente aceptado.
Esa represión, a largo plazo, tiene que salir por algun sitio, no se puede sublimar de forma permanente.
Solución: Hay que poner fin al celibato obligadp de sacerdotes y monjes YA!
Hola Emilio. Hay una novela de Grahan Green ("El poder y la gloria") situada en el méjico tardorevolucionario, en la que se cuenta la historia de un cura fugitivo (que acaba fusilado) de las leyes que obligan a casarse a los sacerdotes. En cualquier caso lo de acabar con el celibato obligatorio será cosa de la Iglesia, digo yo. Por otro lado, además de las poluciones nocturnas (no sé si hay un equivalente femenino, mi ignorancia en este campo es abismal) no se me ocurre otra "salida" abrupta e inconsciente del celibato. En fin: el sacerdocio (creo) no produce pederastas, lo contrario... quizás.
Bueno Emilio, yo tampoco lo se, pero creo que los humanos podemos hacer muchas cosas si nos lo proponemos. Pero de todas maneras, eso no justifica la comisión de un delito como la pederastia. El problema lo encuentro yo ahí, en querer marear la perdiz, y exculpar el auténtico delito.
Com és això Jesús, la pederàstia produeix sacerdots? No me s'havia acudit, la veritat
Doncs, és prou fàcil d'inferir: als pederastes els agraden els xiquets i les xiquetes, a la parròquia hi venen la xicalla al catecisme, als juniors i tota la pesca, llavors, aleshores, doncs, se'n fan retors o monitors dels scauts o el que faça falta. Dic jo. Per això a l'Església, des de l'escàndol dels abusos als Estats Units miren amb lupa els seminaristes. N'hi ha un llibre que parla d'això, es titula "El coraje de ser católico", del teòleg i periodista nord-americà George Weigel.
Salut i República, Enric.
Aaaahhh, i per eixe raonament, també hi hauria d'haver molts mestres pederastes, pediatres pederastes i... no ho acabe de veure clar, eh?
Salut i república
Bé, també se n'han donat casos de pederàstia als col.legis. Alguns vertaders i altres falsos... com a l'Església. Tot és qüestió de tindre una premsa ben organitzada i posar-hi més o menys èmfasi.
De totes maneres és tracta d'una hipòtesi no massa verificable. Igual que la equiparació celibat/pederàstia, homosexualitat/pederàstia o platonisme/pederàstia... encara que aquesta última...
Ah, no, l'última està comprovada, només que en aquesta cas era legal
Legalitzem la pederàstia!
Publica un comentari a l'entrada