He vist la pel·lícula "pluja de mandonguilles" i, a banda d'acabar amb angoixa i sense gana, m'ha semblat una pel·li interessant, crítica d'allò més. M'explique:
- Critica la dieta americana, el fast-food i el perill d'obessitat. De fet, com ja he dit, acabes odiant el menjar, el brossa i l'altre, tot.
- És ecologista, perquè critica una ciutat que, en comptes de reciclar, acumula les deixalles en un abocador que acaba esclatant i menjant-se la ciutat.
- Critica els mitjans de comunicació, perquè envien a una reportera novata i quan aquesta troba la notícia, només es fixen en el seu aspecte i són incapaços de detectar una notícia.
- Posa en evidència l'analfabetisme sentimental masculí, amb el personatge del pare, incapaç d'expressar el seus sentiments darrere d'un bigot i una cella, fins que li col·loquen un verbalitzador de sentiments i aleshores els coneixem i sabem que, en el fons, estima i admira el seu fill, però no sap com dir-li-ho.
- Critica l'educació massa permissiva del Flint, que crea un laboratori clandestí sense el més mínim control patern i el desinterés ciutadà.
- Critica els polítics, en la figura de l'alcalde, que només busca convertir l'illa en un parc temàtic i guanyar diners a dojo.
Però per damunt de totes les crítiques i ginys intel·ligents a l'audiència, hi ha una cosa que no puc entendre, i mira que li done voltes. Per què no se'ls acudeix, en cap moment de la pel·lícula ni a cap personatge, utilitzar la màquina generadora de menjar per eradicar la fam al món?
Us ho jure, no hi ha cap referència, es passen tota la pel·licula tirant el menjar i és com si no existira fam la món. I per açò fora poca cosa, encara hi ha més, perquè elimina de socarrel el sentit alliberador del progrés científic. La ciència és un mer divertiment que només adquireix un sentit d'utilitat social al llarg de tota la història, solucionar el merder que ella mateixa ha creat.
Í no és per falta de complexitat, com ja he explicat, perquè pense que està feta amb la intenció de divertir als menuts i fer pensar als majors, però en aquest sentit es distrau amb les crítiques més superficials que abans he anomenat i oblida una situació que li hauria aportat un sentit trascendent. Potser han pensat que era un problema massa greu per fer riure els menuts? M'agradaria pensar això, però no puc deixar de sospitar que ha estat un oblit absolutament despreocupat, i això és el pitjor.
5 comentaris:
jo no he vist la pelicula "pluja de mandonguilles", pero pel que dius, tambien em gustaria pensar com tu, que és un problema molt grave per a parlar del. Però em tem, el mateix que tu, es un oblit que denota la falta de consciencia.
És un oblit tan evident que a mi em va cridar l'atenció des del trailer. No sé, però la pitjor opció és que siga una tendència general a oblidar aquest problema, a borrar-lo de la realitat virtual en la qual vivim. Un perill
Un oblit dius? Els americans ho estudien tot fins el mínim detall. I el que no apareix és perquè no els interessa. Ells fan les pel·lícules per a ells. Si després ixen del país, en tenen igual. I per a que triomfe al seu país, no els van a amargar el dinar.
Si Corpi és molt possible que tingues raó i no siga un oblit, sinó alguna cosa intencionat.Com diu Enric per a esborrar-lo de la realitat virtual en la qual vivim.
Efectivamente un perill.
Sí, sí, tens tota la raó, Corpi. Tinc clar que és un oblit intencionat i preparat, però encara és pitjor si ni tan sol se'ls acudeix. En fi, pense que és un problema el de la fam al món, que amaguem contínuament i no hauria de ser acceptat.
Publica un comentari a l'entrada