He vist el programa del Follonero, Salvados. Entrevistava a Barrionuevo, don José Barrionuevo, ex-ministre de l'Interior de diferents governs de Felipe González i empresonat pels GAL. Una entrevista magnífica, d'aquelles que aconsegueix una intimitat i confiança que les fan creibles i que aporten més informació i testimoni que les que es fan de manera directa i amb preguntes al coll. De fet, m'ha mostrat un Barrionuevo humà, un ministre de l'interior (quin càrrec! Déu meu, quin càrrec) al que no deixaven dormir per les nits les cridades de telèfon, que patia per les víctimes dels atemptats i que va viure personalment de manera dramàtica les acusacions de guerra bruta. Fins i tot m'ha fet sentir vergonya de mi mateix, perquè també recorde aquella època i revisc la indignació amb la que ens vam prendre aquells successos. En realitat va haver guerra bruta? Això va semblar demostrat al judici i condemna de Barrionuevo, i ell no ho nega, i el seu posterior indult per part d'un govern del PP, que havia tret un partit polític inestimable de la seua acusació, ho acaba refermant. En realitat, Barrionuevo semblava més ressentit amb les traicions dels que ell creia que estaven amb ell i es sentia incomprés de la faena que havia hagut de fer i no s'havia comprés, que penedit o defensor d'una puresa moral que, em sembla, no va existir. Un moment revelador és quan defensa la necessitat de les clavegueres de l'estat, també en democràcia. En aquest sentit el que caldria definir ben clarament és quina capacitat tenen aquestes clavegueres, i en què es diferencien de les clavegueres dels estats totalitaris, perquè d'altra manera podem arribar a trobar-nos amb uns efectes ben desagradables.
11 comentaris:
Vergonya de tu mateix? No, home, vergonya és el que no té Barrionuevo, ensenyant impúdicament la seua caseta vora mar i la seua dolça vida de jubilat...
Salutacions!
Enric... Per l'amor de Déu... Què dius?
També he vist l'entrevista. Jo la qualificaria simplement de curiosa. Pinso que per a poder jutjar (abans, quan els fets van ocórrer i ara quan els conten), ha de ser un coneixedor directe d'aqueixos fets. Si un no és coneixedor dels fets, hi ha un gran perill d'emetre un judici equivocat i el que és més perillós, com tu bé apuntes, arribar a posicions i actituds errònies induïdes per una manipulació intencionada. Així que Barrionuevo, com tots, és un ésser humà més amb les seues virtuts i els seus defectes. Ell sabrà realment, si en la seua consciència va actuar bé o malament, independentment de justificacions o faltes d'enteniment dels altres. Del meu discurs es desprèn, que no m'agradaria estar en la pell d'un jutge. Per mi la conclusió està clara, solament puc ser jutge dels meus propis actes i pensaments i com diu aquest: "Del que conten no et crees gens, i del que veges la meitat".
A vore, el que veig ara molt clar, i aleshores intuia però em tenia igual, és que Pedro J. and company van montar tota una campanya mediàtica al voltant dels GAL i que el que els movia no era precisament un impuls moral. Uns altres ens vam apuntar a les crítiques per salut democràtica, però aquest últim punt és el que ara no veig tan clar, perquè el regnat d'azanarin va ser letal.
Però clar, el Barrionuevo tenia la cara tan dura com els barrots de la presó.
Estic bocabadat, Enric, de veres. Intentaré fer una entrada sencera per a comentar el teu article amb més tranquilitat...
Una vegada vaig qualificar els professors de filosofia com a "professionals de la raó" però no puc entendre quin criteri de veritat es pot veure afectat per la intencionalitat moral (presuposada a més a més) d'aquell que enuncia aquesta veritat. Allò que és veritat és veritat. Independentment de la intencionalitat de l'enunciador o les conseqüències que puga... ho deixe estar... Per cert, Josevi (açò és una maldat per la meua part, ho reconec) n'hi ha gent que nega l'holocaust, que diu que tot ha estat una manipulació... Me'n vaig a prendre un trankimazin. Recollons.
No acabe d'entendre el teu comentari, Jesús, però espere l'article que anuncies. De totes maneres, en moral és difícil trobar veritats, i tot i que és cert que des d'una postura kantiana la intencionalitat no compta, des d'altres com la utilitarista sí que s'hauria de contemplar, i a aquesta última s'hauria pogut agafar Barrionuevo. Jo no estic d'acord amb aquesta postura, però intente comprendre els fets, aquestos si que són susceptibles de veritat o no, dels que he arribat a dubtar amb la candidesa del personatge entrevistat.
Jesús, cree que han hagut suficients evidències que l'holocaust va existir, ho negue qui ho negue, i et dic més, per al meu segueix existint en moltes parts del món, encara que amb altres mètodes més subtils (també ho negue qui ho negue)¿ Ha canviat una mica els fets, el qual els jutgem? Solament un canvi intern propi que augmente el nostre nivell moral pot realitzar canvis positius, i solament en nosaltres.
Com diu Enric des del punt de vista Kantià no importa la intenció solament els fets. Però dóna la casualitat, que darrere dels fets sempre hi ha intenció, llevat que aquests siguen fruit d'un accident. És molt difícil, per no dir impossible, el saber que motivacions provoquen aqueixos fets, per això dic: jo no els he de jutjar. Encara que moralment no aprove els fets objectius que em conten.
Respecte al que conten: qualsevol història que et conten (que no siga la narració d'un fet concret i constatable), siga EL PAIS, EL MUNDO, Barrionuevo, o el Sumsumcorda , serà quasi sempre, una INTERPRETACION dels fets per part de qui ho conta, i la majoria de vegades, i més, si hi ha interessos polítics o monetaris pel mitjà, seran “adaptats” als seus propis interessos.
Nota: Com ja he dit, m'expresse millor en castellà, però he trobat un traductor de català/valencià y castellà i ho estava provant. Espere que s'entenc clar.
Totalment d'acord, josevi, el problema és la interpretació que vam fer aleshores dels fets, i la que fem ara, amb perspectiva. Ara bé, és cert, la guerra bruta de l'estat és inadmissible, en totes les circumstàncies, i això no li ho podem oblidar ni a Felipe, ni a Barrionuevo, ni al Psoe.
Continua amb el valencià, només practicant s'aprén.
Me parece que el tema de Barrionuevo es un asunto serio que no puede ser tratado -por mucha intimidad y humanidad con la que se nos presente- en un programa como salvados.
Me parece que hay que denunciar que temas políticos o sociales delicados tengan que debatirse en programas-basura como éste o la noria.
Vamos a ver si tve sin anuncios...
Pues a mi no me parece mal ni el programa, ni tratar estos temas desde un punto de vista más humano. Pero sí que estoy de acuerdo contigo en que ya nos empieza a hacer falta una reflexión seria sobre el primer periodo socialista de la democracia
Bueno Enric, tiene que haber diversidad de opiniones. Te iba a preguntar si esperas mucho de tve sin anuncios, pero supongo que ahora toca descansar unos días: Felices Fiestas!
Publica un comentari a l'entrada