La vida és una merda, això ja ho sabem, i damunt dura poc. A més a més, dona practicament igual el que patim o fruim dels plaers que ens reserva, perquè en el moment de la mort tot desapareix en una espècie de "reset" desesperat que no reinicia el sistema. Si estem patint molt, aquesta possibilitat ens sedueix, i no altre és l'encís dels suicides. Si fruim del moment, el final ens espanta, pel que té d'acabament d'un estat plaenter.Doncs bé, aquest és el missatge que ens vol transmetre Woody Allen amb la seua última pel·lícula. "Si la cosa funciona" és un manifest hedonista en la línia dels grans epicuris de la història, Montaigne i Epicur. El somriure desenfadat de Woody ens ajuda a soportar amb més ànim l'angoixa vital a la que ens podem abocar si oblidem que la vida dura el que dura la vida, i que malgrat tot, s'acaba tard o d'hora. No desaprofitar les poques felicitats amb que ens regala i no plorar pel que perdem perquè aleshores no podem fruir del que tenim. Un missatge clar i simple, però reconfortant, malgrat tot.
9 comentaris:
Em desagrada parèixer un tocapilotes, però trobe que una defensa tant apassionada de l'hedonisme no casa bé (o pot arribar a no casar bé)amb el concepte de "ciutadania". Aquest deu més a l'estocisme que no pas a la privacitat un tant egoïsta del jardí d'Epicur. Potser Daniel Bell tenia raó quan parlava de l'hedonisme com una "contradicció cultural del capitalisme" Una contradicció que no ens porta cap al socialisme sinó cap a més capitalisme... contradictori. No sé. Com diria Ned Flanders "m'agraden molt les pel.lícules de Woody Allen, excepte per l'homenet que ix quasi sempre."
La felicitat és la recerca del plaer, d'un plaer assenyat i social, entre el qual es troba, per exemple, l'amistat, que és una virtut ben comunitària, d'aquella que relliga socialment i conreada amb deleit al jardí epicuri. En això consisteix ser ciutadà. L'estoicisme s'assembla més a la renúncia, a l'abstinència i a l'obediència enfront a l'inevitable. L'estoicisme s'assembla més a una religió autoritària i conformista. A mi m'agrada més l'atreviment alegre de l'hedonista. Què anem a fer!
Touché, mon ami.
No puc negar les virtuts de l'amistat. De fet trobe que un dels millors poemes de Gil de Biedma és "Amistad a lo largo". Et pose un fragment que, sens dubte, t'agradarà:
"Pero callad.
Quiero deciros algo.
Sólo quiero deciros que estamos todos juntos.
A veces, al hablar, alguno olvida
su brazo sobre el mío,
y yo aunque esté callado doy las gracias,
porque hay paz en los cuerpos y en nosotros.
Quiero deciros cómo todos trajimos
nuestras vidas aquí para contarlas.
Largamente, los unos con los otros
en el rincón hablamos, tantos meses
que nos sabemos bien, y en el recuerdo
el júbilo es igual a la tristeza."
Salut.
Sobre hedonismo y epicureismo -a pesar de que me pierdo en la traducción de algunas expresiones o frases del post y comentarios- habría mucha tela que cortar.
Me parece Enric, que a tu hedonismo habría que llamarlo de otra manera, porque esta sociedad de consumo hace una traducción bastarda del concepto: se limita al "disfruta hasta reventar" o "la del pobre: reventar antes que sobre".
Entiendo perfectamente lo que quieres decir con "la busca de un placer social, de la amistad como virtud comunitaria", etc. Pero estoy en parte d acuerdo con Jesús Párraga: ¿no es ese hedonismo mal entendido el que promociona la publicidad y el que está causando problemas como la obesidad, la bulimia, ec?
Hoy, el estoicismo, para resumir, podríamos entenderlo como "una disciplina libremente aceptada": Puedo comer 5 pasteles y beber 5 colas de una sentada, pero...
Magnífic Gil de Biedma. I un poema preciós. Gràcies Jesús
Yo reivindico un hedonismo inteligente, Emilio, aquel que sabe elegir aquellos placeres que nos proporcionan una felicidad mínimamente duradera. Ese es el hedonismo de los clásicos, lo otro, el consumismo, el abuso y la saturación no se llama hedonismo, debería llamarse de otra manera (pero no se cómo)
Como estamos de acuerdo en que el lenguaje puede generar confusión y como está claro a lo que te refieres, que es opuesto a la traducción bastarda, no insisto en el tema.
Hoy tan sólo una pregunta. ¿cómo estuvo la manifestación contra la corrupción?
El asunto ocupa hoy la 1ª de elpais. saludos: emilio
Yo no pude ir, pero he visto los periódicos y muy bien. Parece que la sociedada civil empieza a despertar
Pues me alegro, enric
Publica un comentari a l'entrada