La nova llei de l'oficina judicial ha estat l'excusa amb la que PP i PSOE han donat un cop baix a la instauració de la justícia universal. Si la tendència dominant semblava ser la de reforçar institucions internacionals (Tribunal Penal Internacional, Estrasburg, etc) que protegiren els drets humans arreu del món. Ara els partits majoritaris de l'Estat espanyol han preferit, en una mostra de realisme polític i pocavergonya moral, limitar la potestad de l'Audiència nacional per jutjar crims ocorreguts fora de les seues fronteres. Només si impliquen ciutadans espanyols entraran dins de la seua jurisdicció.
Sembla que Garzón i algun altre jutge havien anat massa lluny, i havien posat en un conflicte diplomàtic als nostres governants. El problema és que aquells a qui defensaven no tenien altra instància que els protegira, i aquest retall a una concepció universal de la justícia, dona la raó a aquells que pensen que açò de la justícia no és més que un joc dialèctic i legal del que mai trauran res en clar. Al final triomfa la visió més positivista de la justicia i l'oblit de la fonamentació ètica que tota llei ha de tenir darrere s'oblida en favor de l'oportunisme i la conveniència.
Un mal exemple per als nostres joves i una mostra més de la poca pedagogia política que es practica en aquest país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada