Manipulació

Ja ho se, imagine la vostra cara de fàstic en trobar un altre article sobre Canal 9. A mi també em passa. No puc més. No vull saber res més de la manipulació, la poca vergonya, la falta de dignitat professional, o dels minuts dedicats a aquest o aquest altres succés social o polític. A més a més, no cal, perquè ja està tot dit, i la majoria de la societat valenciana així ho percep. No enganyen ningú. És impossible.
Però malgrat tot, per què continuen amb aquesta manipulació tan simple i barroera?. Potser perquè la manipulació directa, clara i descarada, dels informatius de la cosa pública valenciana, no es centra en la cobertura ridícula de la manifestació dels sector educatiu, ni en l’ocultació de les propostes del partit de l’oposició, ni tan sols en les campanyes preelectorals muntades sense la més mínima base informativa. No, l’autèntica manipulació està en el conjunt, en el seguit de notícies amables i simpàtiques sobre el que mengen els escolars als col·legis, en el recurs fàcil a l’opinió de gent del carrer sobre temes com el trànsit o la pluja, en l’abundància de notícies esportives sobre els groguets o els d’Emery, o en la dedicació a les festes tradicionals que omplin els carrers dels nostres pobles, sempre tan alegres i extrovertits. Aquest conjunt és el que proporciona, sense adonar-nos, una sensació vaga, una satisfacció difusa sobre el funcionament de les coses. És com una mena de ritual que tranquilitza i al mateix temps ens reconcilia amb el món. I és aquesta sensació la que desactiva la societat i la manté adormida, que és, casualment, el que li convé a un govern oligàrquic i amb poques pretensions democràtiques. Però aquesta situació no pot durar eternament, i les últimes dades d’audiències revelen una davallada important que manifesta l’esgotament d’un model televisiu que dibuixa una realitat màgica i inexistent de la que la societat valenciana ja n’està farta.