El conseller d'immigració i ciutadania (i no deixa de ser curiosa la utilització tan ostentosa d'una paraula vilipendiada en altres àmbits), l'incombustible Rafael Blasco, ha aconseguit portar endavant a ca nostra (com no!, ens hem convertit en la reserva espiritual pepera) el contracte d'immigració. La llei aprovada pel govern valencià sembla tan inútil com sonora, perquè en realitat no es comprèn quin nou dret adquiriran els immigrants pel fet de signar un contracte que se suposa acceptat per la resta de la ciutadania. O son diferents i necessiten recordatoris especials per tal de convertir-se en ciutadans, o la rúbrica sembla purament cosmètica. Però clar, el mateix fet de necessitar un assentiment escrit a uns valors que estan per definir (i ja tinc gana que comence el debat sobre quins son aquests valors i coneixements que implicaran la condició de ciutadà... valencià? espanyol? europeu? cosmopolita?) implica una desconfiança insultant. Però ahí tenim al conseller que si fora professor de secundària parlaria en anglès, vigilar atentament per aparèixer als mitjans amb assiduïtat, i per Déu que ho aconsegueix! Però a quin preu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada