Presentació web 2.0 IES Escultor En Francesc Badia

L’IES Escultor En Francesc Badia ha posat en marxa una nova web 2.0. Es tracta d’una xarxa social que aglutina tota la comunitat educativa del centre, des de pares i mares fins antics alumnes, passant pel professorat, alumnat i personal Administratiu i de serveis.

La intenció fonamental que ens guia és aprofitar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per millorar la comunicació, ampliar la informació i desenvolupar un ensenyament de qualitat, a més de potenciar l’ús del valencià a la xarxa. De fet, hem hagut de fer un esforç de normalització lingüística, ja que la plataforma Wordpress en la seua última versió, no disposava de traducció en català ni valencià, i l’hem feta nosaltres posant-la a disposició de la comunitat de software lliure.

Estem convençuts de les utilitats positives que les TIC proporcionen a l’educació i a la convivència social i per això ens plantegem explotar-les didàcticament. Més enllà de l’habitual alarmisme amb el què es tracten aquestos aspectos, nosaltres preferim mostrar les bondats i avantatges que tenen.

Per totes aquestes raons volem desenvolupar un projecte de xarxa social dedicada exclusivament a l’educació, que és la que presentem ara. Per això, és un plaer convidar-los a la:

Presentació de la nova web 2.0 de l’IES Escultor En Francesc Badia.

http://educacioetica.iesescultorbadia.es/

Una xarxa social dedicada exclusivament a l’educació

La presentació correrà a càrrec de l’equip directiu de l’IES i Javier Hernández Mira, de l’empresa Mira360, col·laborador i dissenyador de la xarxa social.

Aquesta sessió es realitzarà en el propi institut el dia:

Dimecres 12 de Maig a les 19.00 hores.

Per favor, ens agradaria molt comptar amb la vostra presència 

Sense pacte

Al final no ha pogut ser. No hi ha pacte per l'educació. El PP i, tot s'ha de dir, també el PNB, el BNG, els STE i el Sindicat d'estudiants, s'han negat a signar un pacte per  millorar i posar solució als problemes educatius.
Ha passat com al pacte contra la crisi econòmica, perquè sembla que les mesures del govern no eren suficientment ambicioses, o no arribaven a temps.
En fi, a mi personalment em sembla dramàtic, perquè si una cosa necessita l'educació a hores d'ara és compromís, consens i objectius unificats per superar el fracàs escolar, fomentar la convivència i aconseguir una formació de qualitat per a les noves generacions.
I si pense un poc en a qui perjudica principalment aquesta falta de consens, estic convençut que és a l'escola pública a qui més erosiona. Fins i tot pense que açò representa un punt de no retorn fatal per a la pública. Perquè sense una acord de pressupostos, mesures i grans objectius és molt possible que un gir electoral deixe a la pública amb el cul a l'aire. De fet, pense que el principal culpable d'aquest desacord és el PP, a qui no convé nugar-se les mans amb pactes que, en cas de guanyar les eleccions, hipotequen les seues polítiques de foment de la privada.
És fins i tot deshonest per part del principal partit de l'oposició, perquè s'estan posant interessos electorals privats per damunt d'interessos d'estat. En aquest cas i en el del pacte contra la crisi. Perquè inclús en el cas que el govern no acabe d'encertar en les seues propostes, és innegable que cal recolzar mesures que proporcionen confiança i tranquilitat, i després dissentir en altres aspectes concrets. En el cas del pacte per l'educació, els principals punts de desacord són l'ensenyament de l'espanyol, que encara no sembla suficient al PP, un currículum comú, i la llibertat d'ensenyament, un valor clarament liberal que només defensa el partit de la dreta i que no és possible incloure en un pacte de mínims.
Males notícies per a l'educació, i sobretot per a la pública.

Tan xicotet i parla valencià

Ahir vaig anar a fer les compres habituals pel barri de Benimaclet amb el meu fill. Ja podeu imaginar que el barri és dels més valencianoparlants de la ciutat, encara que només siga pels estudiants que hi viuen i la poca població autòctona que hi queda. Vaig anar a la panaderia, a la verduleria, al Mercadona, al banc... El meu fill té vuit anys, és xerraire i simpàtic per caràcter i, evidentment, parla valencià amb normalitat i sense adonar-se'n, encara. Què ha de fer! Sa mare, son pare, tota la família i a l'escola li parlem en valencià, i ell l'utilitza, com no podia ser d'altra manera.
Bé doncs, a la panaderia, la dependenta va comentar que "què gracia, habla en valenciano", encara que afegint que "muy bien, está muy bien, yo no lo he aprendido". Doncs ja podries, ja, que tens vora quaranta i te se'n passa l'arrós.
A la verduleria, el propietari pakistanés li va preguntar si parlava valencià sempre, a la qual cosa el meu fill contesta que, sí, clar. I a més li va regalar una xocolatina per parlar valencià sempre, que sembla que és d'allò més difícil perquè es veu que la majoria el parlen a estonetes. He de dir que el pakistanés de la verduleria fa més esforç per parlar valencià que la panadera que és valenciana amb ascendents castellans.
Podeu imaginar la continuació del recorregut d'ahir, al qual podem afegir els comentaris del parc, on el "mira qué gracia, tan pequeño y habla valenciano" és d'allò més habitual.
La veritat que vivim en un país estrany, en el qual parlar la llengua de la terra és una curiositat, i no parlar-la una normalitat i fins i tot, un dret. Però podem traure una conclussió positiva d'aquesta anècdota, a tots els fa gràcia el valencià i, en alguns casos, et proporciona xocolatines de regal. Tot un consol.

Presentació

Ja està presentat en societat i a les llibreries. Amb la companyia d'uns pocs i bons amics i amigues, ahir vam fer la presentació del "Televisió i filosofia", la narració de l'experiència pedagògica que vaig portar a terme a l'IES de Foios durant els cursos 05/06 i 06/07.
Gràcies als que vàreu estar i als que no vàreu poder vindre i espere que us agrade.

Presentació del llibre Televisió i filosofia

Divendres que ve, dia 30 d'Abril, a les 6 de la vesprada, si el temps i la imprempta ho permeten, presente a la fira del llibre, a l'espai d'activitats 2, el meu llibre Televisió i filosofia. Es publica  a l'editorial Denes, i és el fruit d'un intens treball de 2 anys amb l'alumnat de 1r de batxiller de Foios durant els cursos 2005/06 i 2006/07.
Aquest treball va rebre l'any 2007 el Premi Micalet d'experiències pedagògiques innovadores i el Premi especial d'innovació pedagògica de la Conselleria d'educació i ciència del mateix any. Sí, vaig arrassar amb aquest treball. I amb raó, no calen falses modèsties, vaig treballar molt, perquè té una fonamentació teòrica sòlida, un treball a l'aula consistent, i uns materials amples i perfectament aprofitables per a qualsevol professor de filosofia o d'una altra matèria amb interés per incorporar l'anàlisi audiovisual a l'aula.
La veritat que ja tenia ganes de veure'l publicat, i ara espere que us servisca a tots vosaltres.
Per això sereu benvinguts a la presentació si podeu acudir.
Fins divendres

Aitana Ferrer

Aitana Ferrer ha estat avui al meu institut. Ens ha explicat la seua trajectòria i ens cantat unes cançons del seu disc, Cants d'amor i primavera. Té una veu melodiosa i dolça i una voluntat ferma i decidida. Ha triat cantar en valencià, tot i que sap que això li resta possibilitats professionals, perquè aquest país nostre és així, miserable i decebedor, tacany i provincià, amb un autodi que sembla no curar mai.
Però per damunt de tot això, s'alça la veu d'Aitana cantant poemes de Toni Mestre i revisant cançons de Lluis Llach, lletres sobre l'amor, la terra i l'esperança.
Escolteu aquesta contra el maltractament contra les dones. És un cant a la llibertat.
Magnífica, Aitana Ferrer, no us la perdeu.

Pelotas

Pelotas, la sèrie de Tve, és, possiblement, una de les millors sèries que s'ha fet a la televisió. Dirigida per Corbacho i Cruz, disposa d'un planter d'actors experimentat i d'uns guions ben travats i consistents.
Pelotas és autèntica realitat, molt més real que qualsevol documental o informatiu, perquè als temps que corren, qualsevol ficció és més real que l'excés d'hiperrealitat que satura la televisió. Realitys amb guions estipulats, documentals amb periodistes que esdevenen protagonistes d'una ficció recreada i reelaborada narrativament i concursos amb càmera oculta situada casualment a l'Amazones o a la Xina.
Millor, molt millor una realitat sincera filtrada per un bon guió, una bona interpretació i una voluntat honesta de reflexionar sobre les passions humanes i divines. No us la perdeu!

Cançó de la Trobada

S'acosten les Trobades i ací teniu la cançó que han preparat a Benimaclet.
Un missatge positiu per un encontre positiu:



Alvar Carpí ( lletra i musica) canta i fa veus Oscar Briz, les guitarres ritmiques les toca Alvar Carpí , Bernat Pellisser ha ficat percussions, Dani Miquel ha gravat les dolçaines, Francesc Medina ha ficat flauta i saxo i Josep Maravilla ha fet el solo de guitarra final i ha ficat el baix i ha fet les gravacions i barreja als Estudis Samaruc d'Algemesí .

Deprivació sensorial informativa

Des que he tornat de vacances que m'he capbussat a la faena i no tinc temps per res. Porte dos dies enclaustrat a l'Insti i no m'entere de res, no he llegit periòdics, no he vist la tele (bé, les sèries i això, sí) i quasi com he sentit la ràdio. Us podria parlar de rotllos de l'Insti, és cert, però no us vull avorrir amb coses tan transcendents i serioses. La cosa educativa dona per molt, de fet he arribat a escriure un llibre senceret però no trobe editor (en coneixeu algun amb ganes de polèmica?), però preferisc canviar de tema la bloc, que és com el temps lliure.
En fi, que estic en una situació de deprivació sensorial informativa, i comence a notar els efectes; nerviosisme, desorientació, mareig. Ajudeu-me , per favor.
Què ha passat amb Garzon, ja l'han empresonat per criminal investigador de crims feixistes?

I el Gürtel, ja estan tots dimitits, o continuen al càrrec malgrat la vergonya pública?
Queda Cabanyal, o l'han tombat tot? Ha anat Rita en persona, amb tanga i excavadora incorporada?
No se, conteu-me alguna cosa, que estic nerviós.

Pederàstia

Diu el cardenal Tarcisio Bertone, que "molts psicòlegs i psiquiatres han demostrat que no hi ha relació entre celibat i pederàstia, però que si que n'hi ha entre homosexualitat i pederàstia" La traducció és meua, a partir d'un extracte del diari ABC (sí, què voleu que hi faça, n'arriben vint a l'Insti i alguna cosa s'apega, encara que intente resistir-m'hi). Ell tampoc cita la font, no sabem quins psicòlegs i psiquiatres diuen això, ni en quin estudi es basen, però bé.
En principi estic d'acord amb ell en no acceptar la relació entre pedaràstia i celibat, he escoltat aquesta opinió profusament i no la veig clara, perquè pense que el celibat és un estat decidit lliurement per les persones i suposem que si són capaces de decidir això, també podràn ressistir altres tendències més tòxiques. Però el que no li puc admetre al secretari d'Estat vaticà és l'altra relació, la d'homosexualitat i pederàstia, perquè sense necessitat d'estudis ni psicòlegs, tots sabem que les violacions, maltractaments i abusos, són comesos, fonamentalment, per heterosexuals, i no per això els culpabilitzem a tots.
Però encara diria més, i què passa si existeix aquesta relació? El fet de ser sacerdot i homosexual, elimina el delicte de pederàstia? El justifica? El perdona? O és que és pitjor ser homosexual que pederasta i aleshores el segon ja no compta?
No ho entenc