Liga de debat UV

El passat 7 de març es va celebrar la final de la Fase local de la Universitat de València de la LLiga de debat de la Xarxa Vives d'Universitats. Els equips finalistes van ser l'IES Isabel de Villena i l'IES Ramon Llull, que va ser declarat guanyador d'aquesta fase local i, per tant, representant de la UV en la fase final d'aquesta Lliga que s'havia de celebrar del 22 al 25 d'Abril a Tarragona, a la seu de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. 
Aquest dissabte 14 de març, el programa d'ÀPuntMèdia Gravetat zero, dedicava la seua Tertúlia filosòfica #SiPlatóAlçaraElCap a la final local de la Lliga i al tema d'aquesta edició, La tecnologia augmenta la felicitat? (ací podeu escoltar el programa sencer i a partir del minut 55 la Tertúlia filosòfica). Vam participar el capità de l'equip del Villena i professor de Filosofia, Vicent Ballester i jo mateix, amb dos membres dels equips finalistes, Amparo Sánchez

pel Llul i millor oradora de la fase local, i Jessica Rodríguez pel Villena.
Al programa hem parlat del tema de debat d'aquesta edició, però també del sentit mateix d'una competició com aquesta. 
El fet d'haver de preparar arguments a favor i en contra d'un mateix plantejament obliga a pensar. Normalment atribuïm al pensament una mena de qualitat màgica segons la qual pensar consisteix en trobar la pedra filosofal de la qüestió, l'essència última i permanent del problema. Concebem el pensament com una cosa fixa, estable, invariable i vertadera. Però no és així, pensar és dubtar, preguntar, plantejar, trobar aspectes desconeguts del mateix problema. Pensar és valorar, sospesar, adaptar i acceptar la provisionalitat d'una veritat que mai és absoluta.

En aquest sentit la Lliga és una activitat que ensenya a pensar i, el que és més important, a expressar els pensaments de manera argumentada. Ensenya a pensar ràpidament però profunda, a oposar punts de mira, a valorar exemples, a contradir sense autoritarisme. La Lliga és una escola de tolerància, perquè te n'adones que els arguments més forts no sempre són els més encertats, i que les argumentacions més rotundes de vegades amaguen les conviccions més dèbils. 
En resum, la Lliga de debat hauria de ser una activitat obligatòria al nostre ensenyament, perquè és la manera interdisciplinar de fomentar la consciència crítica entre l'alumnat. I a més, en el cas de la Lliga de la Xarxa Vives, en valencià, que és un valor afegit en el context de la situació de la nostra llengua al País i a l'ensenyament. 
Respecte del tema de debat, potser siga allò menys important, la tecnologia ens porta a la felicitat? Potser sí com dirien els Il·lustrats i molts tecnòlegs i científics reconeguts, o potser no, com va avisar Rousseau en plena Il·lustració i van confirmar els filòsofs de l'Escola de Frankfurt després de l'Holocaust i la bomba atòmica. Però aquesta és una qüestió que s'ha de debatre i per a fer-ho, què millor que la Lliga de debat?