Marzà i el govern del Botànic

El govern del Botànic ha representat un bufit de renovació imprescindible en la anquilosada, corrupta i podrida política valenciana controlada durant més de dos decennis pel PP. Feia falta un pacte d'esquerres que tirara del poder al partit més corrupte de la història, i molts el vam reclamar amb desesperació. La nostra confiança, empenta i il·lusió per un altra manera de fer política ens va embargar quan es va aconseguir aquest govern format pel PSPV i Compromís, amb recolzament extern de Podem.
Ara, dos anys després, l'alleujament per tenir fora els corruptes ens alegra, però la il·lusió per una altra manera de fer política s'ha perdut. La decepció, la tristesa i la desconfiança s'han fet presents després d'esperar el moment per veure realitzades les polítiques de canvi. És cert que algunes conselleries han estirat la renovació, com la d'igualtat i serveis socials, però d'altres, com les de sanitat i educació, que havien de ser els pilars fonamentals d'aquest projecte renovador, ens han decebut de manera rotunda.

La conselleria d'educació va començar amb empenta el seu mandat, amb la reducció de ràtios, el compromís d'acabar amb els barracons i la gratuïtat dels llibres de text, semblava que anava a tirar del govern en la direcció del canvi. Però ara, a la meitat de la legislatura, podem apreciar que només van ser focs d'artifici mal planificats.
Potser per falta de finançament estatal, però les escoles i instituts continuen amb moltes carències d'infraestructures, les universitats, infrafinançades i la promesa de gratuïtat de llibres de text, carregada a compte de les despeses corrents dels centres.
Xarxa llibres ha estat un desastre, mal programada, improvisada i mal realitzada. En posar l'accent en els llibres de text, obvia altres possibilitats més innovadores de treball a l'aula. Generalitzar les ajudes sense diferenciar ingressos familiars és un altra incoherència que no ajuda a redistribuir els recursos escassos. A més, ha carregat a les esquenes del professorat més faena burocràtica i, per si fora poc, ha obligat a gastar als centres el seu pressupost corrent en llibres de text per a tothom. És indignant que la conselleria es comprometa a una gratuïtat que després no finança i, de fet, ofega el funcionament dels centres educatius amb uns recursos ja ben escassos. És com convidar a una ronda i que la pague l'altre.

Les condicions laborals del professorat continuen igual, o pitjor, que amb el PP. No s'han revisat les hores lectives, no s'ha potenciat la funció tutorial, no s'ha reconegut la faena de coordinació i no s'ha reconegut la innovació. Tot continua igual i els centres estan convertint-se en olles a pressió en les que el professorat va salvant problemes sense possibilitat de solucionar-los per falta de recursos i temps. En una entrada anterior, l'hora del professorat, ja avisava d'aquesta situació però les autoritats educatives sembla que només compten en diners i no en qualitat educativa.
A més, som l'única comunitat amb govern de progrés que no ha tocat la Lomce. Estem aplicant una llei desfasada en la que ningú creu, però que el nostre govern ens obliga a complir. No ha presentat un nou decret de secundària que modifique el currículum d'una manera racional i no ha previst els perjudicis que per a l'alumnat tenia l'aplicació improvisada d'una nova estructura organitzativa. L'espectacle d'aquest curs amb les incerteses de la revàlida o Pau o Ebau, ha estat un autèntic exercici d'improvisació i falta de previsió, Hi havia algú al comandament d'aquest vaixell? Marzà? Soler? Hi ha algú?. Els professionals que hem hagut de solucionar les improvisacions hem dubtat que algú pilotara.

I per acabar-ho d'adobar, l'incompliment dels manaments de les Corts i dels compromisos adquirits. Aquest govern i especialment la Conselleria d'educació han fet la viu viu a una proposta no de llei que demanava que es tornara a incorporar l'assignatura de Filosofia al currículum educatiu, concretament en 4t d'ESO i 2n de Batxiller. No tant sols han incomplit la PNL del Parlament valencià, sinó que també han enganyat el professorat de filosofia, l'alumnat i la comunitat educativa en general, perquè s'havien compromés explícitament a solucionar el problema que havia generat la Lomce amb la manca de pensament crític en eliminar la filosofia dels currículums. I si alguna cosa no havia de fer aquest govern era incomplir les promeses. Creiem que es tractava de fer noves polítiques, més compromeses amb la ciutadania, fetes des de la sinceritat i l'honradesa. Però la resposta del conseller Vicent Marzà ha estat totalment decebedora, intentant enfrontar el professorat entre sí, justificant-se amb una falta de temps, després de dos anys de govern, dient que calia enfocar el problema globalment i desoint el manament explícit de les Corts, una declaració del Parlament valencià que demana el reconeixement de la Filosofia de manera immediata.
Ja ho he explicat en una entrada anterior, la #FilosofiaPV necessita un #TracteJust , tan just com el que necessita el País Valencià del govern central. Però si aquest govern de canvi no respecta els seus principis, no escolta el seu Parlament i no acompleix els seus compromisos, perd tota la legitimitat. Necessitem #FilosofiaAra , perquè és un compromís, perquè l'educació ha de ser crítica o no és educació i perquè la Filosofia fomenta les competències bàsiques de l'alumnat del nostre País.