La diferència, ara, és la dificultat que ha trobat per arribar a constituir un govern que no siga en funcions. La dificultat i la debilitat. Una debilitat que ve molt bé a la resta de partits d'oposició. Certament un PP en minoria absoluta és una peça molt cobdiciada per a una oposició incapaç d'articular un govern alternatiu, i per això l'interés que governe, però que ho aconseguesca sense tacar-los les mans, amb l'ajut dels altres.
L'espectacle del Psoe no té cap altra explicació que aquesta, la necessitat de guanyar temps amb un govern dèbil al qual fer una oposició aparent i ben visible, encara que siga poc efectiva, que els done temps per reconstituir un lideratge còmode per a l'establishment econòmic i polític. Si qualsevol partit d'esquerra (Podem, Unitat Popular o un partit nacionalista) prenguera una decisió com aquesta, donar el govern al principal partit de la dreta, per raons purament estratègiques i només explicables en clau interna, escoltaríem tot un clam d'altaveus mediàtics acusant-los de traïció als interessos nacionals, de posar els interessos de partit per davant dels de la gent i d'oblidar els seus principis.
Però els altaveus mediàtics tenen els mateixos interessos particulars que el Primer partit de l'oposició (PPO), i els interessos nacionals els la bufen, encara que s'ompliguen la boca amb la seua invocació.
La situació és ben trista, perquè amb aquesta maniobra tàctica, no sols acabaran amb la història i el futur del seu partit (que ja s'apanyaran) sinó també amb la possibilitat de formar un govern d'esquerres a Espanya durant al menys uns quants anys, massa, més dels que aquest país pot permetre's. Trist i desesperant.
3 comentaris:
Sí, tens raó, si el PPCV, o com va anomenar-lo la guàrdia civil, l'organització criminal, no va poder perdre la majoria al nostre poble, tot i els desficacis és per una política nacionalista centralista i de pensament únic, cal pagar als bancs, tot i que ens hagen enganyat, o dit d'una altra manera, tot i que hagen fet públic el deute privat. Què podem fer? Esparar una esquerra, Podem, que siga menys bel·ligerant i un centre esquerra que se'n recorde de què és governar, fer polítiques per a la majoria i no per als grans capitals i bancs, polítiques amb llibertat i no una política única i mercantilitzada.
I ens cal també, i discrepe de tu en anomenar nacionalistes als partits nacionals de les perifèries, que aquests partits no han d'oblidar-se de atendre al seu electorat, les nacions i ciutadans de les nacions a qui representen, que prou tenen en encalçar una paraula al dia i en falca en llur llengua a les diferents ciutats on s'hi parlen, degut a les polítiques nacionals centrípetes.
Vicent
totalment d'acord en la primera part del teu comentari, però no en la segon. No crec que dir-se nacionalista siga cap imprecisió, m'agrada menys el terme perifèria, però si que és cert que tenen un electorat específic que han de treballar i tenir cura d'ell. Però la questió seria arribar al govern per garantir els drets que, a hores d'ara, estan anulats.
Publica un comentari a l'entrada