Incapacitat democràtica

Rita, Camps, Campos, Fontdemora, Rus, Fabra... i el llistat podria continuar profusament. Una legió de polítics corruptes que han governat el nostre xicotet País amb supèrbia i menyspreu, amb altivesa i superioritat moral. Els hem suportat vint i tants anys sense poder fer res més que plantar-los cara i testimoniar una oposició irritada i ineficaç, inútil.
Cap dels mecanismes previstos per aquest suposat sistema democràtic ha funcionat; ni el control parlamentari, ni les protestes ciutadanes, ni el control dels tribunals, ni les diferents institucions, síndics ni observatoris. Res ha funcionat mentrestant exercien la hipocresia arrogant del "nosaltres tenim la raó", "les urnes han confiat en nosaltres", "som els legitimats per governar" amb un cinisme que espantava. Des de la suposada superioritat moral de la missa setmanal i dels vots recomptats pontificaven sobre les injustícies dels rojos, la corrupció dels aturats i la malfaeneria dels funcionaris i treballadors en general. Mentre ells eren la reserva espiritual d'occident, els sanejadors de les arques públiques, els privatitzadors de l'eficiència.
A qui enganyava aquest discurs? Potser als seus, potser a nosaltres fins i tot, però la veritat no era la qüestió, només es tractava de mantenir les aparences i difondre una mena de discurs encoratjador, com el dels entrenadors abans d'un partit que saben van a perdre. Però no podíem fer res, els mecanismes de control han resultats ineficaços, inútils i, fins i tot, còmplices. Sense periodisme crític, amb jutges simpatitzants ben col·locats als llocs clau, una oposició acomplexada i una ciutadania desmoralitzada i apàtica podien continuar el seu passeig triomfal per l'enriquiment personal, el dopatge polític i l'abús generalitzat.
Han hagut de podrir-se internament, d'esmolar els ganivets entre ells i de lluitar com gossos famolencs per les comissions a repartir. Han hagut de ser ells mateixos els qui s'han denunciat, gravat,

publicat i delatat les seues pràctiques manifesseres i corruptes. Han hagut de ser els Benavent, Grau, Alcon i altres els que han destapat la gran conxorxa, la vergonya institucionalitzada i la corrupció matussera i descarada, però al mateix temps invisible per als encarregats de vigilar i denunciar.
No podem estar contents, no podem apuntar-nos la victòria, no podem estar satisfets, perquè tots els sistemes de control han fallat i, com que no s'han reformat, tornaran a fallar. No hem solucionat el problema, no hem desterrat la corrupció, no hem donat el càstig merescut, només hem assistit impàvids a un ajustament de comptes entre una màfia política que ha trencat palletes internament. Però ja sabeu, a "capo" mort, "capo" anomenat, i a la feble democràcia a la què vivim és ben fàcil fer-se amb el control del negoci.