Manuel Cruz (Barcelona, 1951) és catedràtic de Filosofia contemporània a la Universitat de Barcelona, però també és un divulgador de la filosofia i del pensament crític en diferents mitjans, com ràdio i premsa. Ha publicat més d'una vintena de llibres i ha rebut nombrosos premis d'assaig, com ara l'Anagrama el 2005, amb Las malas pasadas del pasado, l'Espasa el 2010, amb Amo, luego existo. Los filósofos y el amor, i el Jovellanos el 2012, amb Adios, historia, adios. El abandono del pasado en el mundo actual. Cruz, a més, està al capdavant de les col·leccions de filosofia «Pensamiento Contemporáneo» i «Biblioteca del Presente» de l’Editorial Paidós, codirigeix la sèrie Biblioteca Iberoamericana d’assaig de Paidós mexicana i presideix l’Associació Federalistes d’Esquerres.
Podeu llegir l'entrevista completa al web de Futura
Enric Senabre | Fotografies: Miguel Lorenzo
Al darrer Congrés d’Educació Josep Lluís Bausset de l’Alcúdia vàreu fer una ponència sobre l'educació de la sospita, en què consisteix aquesta educació?
Es fa de dues maneres, d'una banda els clàssics ja ensenyaven en la sospita, com el Sòcrates dels diàlegs platònics quan pregunta als seus interlocutors, o Freud en dubtar del discurs dels seus pacients. Els millors clàssics a través dels seus textos són exemples d'educació en la sospita. Ja ho deia Kant, no s'ensenya filosofia sinó que s'ensenya a filosofar.
Després hi ha una actitud, que és la que desenvolupa l'educador quan es converteix en un mediador i es fa càrrec de l'herència rebuda i la filtra, no la transmet tal qual. Els educadors han de fer exercicis de sospita aplicats al present que els ha tocat viure.
Creieu que amb les actuals condicions introduïdes per la llei d’educació vigent, la LOMQUE, és possible aconseguir una educació crítica?
En aquest moment vivim una època caracteritzada per un sol model de societat, el capitalista o liberal, basat en l'economicisme. El problema ve quan aquest model s'exporta a altres esferes com l'educació i els sentiments, i tot funciona amb la mateixa lògica.
En l'educació, el llenguatge que s'ha implantat és el d'una gran formació professional. Tot consisteix en preparar l'alumnat per al mercat de treball. Però l'educació ha d'anar més enllà i no pot reduir-se només a la formació de mà d'obra.
5 comentaris:
Preciós tros d'entrevista, no he llegit encara l'entrevista sencera, però aquest home clava els punts fonamentals, una educació per a la producció, després de la mercantilització del subjecte del tardocapitalisme, i la manca de filòsofs, és a dir de pensadors crítics. M'ha agradat, una cosa és fer un ensenyament econòmic i una altra és basar tot en l'economia. Sembla que no hi haja lloc a allò màgic, ni tan sols a allò diferent.
Vicent
Per cert, Bon Nadal o Felices Festes, tant se val, jo sé que la veritat no és l'important del discurs sinó la intenció.
Una abraçada a tota la família i a tu.
Des de València.
Vicent
Sigo con interés los artículos de Manuel Cruz en El País y también he seguido algunas de sus intervenciones en televisión ( si no recuerdo mal, en La Sexta): De los libros que citas, ¿cuál me recomiendas?
Un abrazo, Enric, y Felices Fiestas.
Gràcies Vicent, igualment
Hola Emilio, conociendo tus intereses el que trata sobre historia, pero el del amor es muy interesante.
Publica un comentari a l'entrada