Governs de progrés

Passada l'eufòria pels magnífics resultats electorals de cap de setmana passat, comencen les negociacions per formar governs municipals i autonòmics. I al País Valencià pot passar un poc com li va passar a Susana Díaz a Andalusia, que el que era una victòria clara s'ha convertit en un "via crucis" tortuós. A casa nostra, quan tot apunta a unes majories de progrés evidents, determinades declaracions dels principals implicats i algun que altre moviment ocult poden complicar la conformació de governs de recanvi a les principals ciutats del País i al govern autonòmic.
Però ho volem dir ben clar i en català a l'estil de València, si l'electoral valencià ha votat com ho ha fet és, principalment, per fer fora un PP corrupte i en procés de descomposició evident i portar a les institucions un poc de vent fresc i un molt de regeneració democràtica. Si els principals triomfadors de les eleccions no entenen aquest missatge i s'entrebanquen en discussions de noms, prioritats partidàries o principis elegants, la societat que els ha votat no els ho perdonarà mai. La responsabilitat que ha caigut damunt de PSPV, Compromís i Podem és tan clara que fins i tot els dirigents populars ja s'han apartat de l'escenari; Fabra anunciant la seua dimissió, Rita buscant futur en algun càrrec honorífic, Rus negociant la presó a la que prefereix anar i la resta d'alcaldables retirant-se a les casernes d'hivern per passar la travessia del desert que els espera. Si fins i tot ells, que són els que podrien oferir una resistència a les noves majories, les accepten amb resignació, els cridats a assumir les noves majories de govern no poden fer la viu viu i defraudar aquestes expectatives.
Declaracions no partidistes, sorgides suposadament d'unes bases populars i també de boca d'algun líder

nacional que des de Madrid apunta amb el dit allò que s'ha de fer ací, demanant que siga Oltra la presidenta del Consell, no ajuden a crear un clima de diàleg necessari en les actuals circumstàncies. Desqualificacions "a priori" de que Puig no està legitimat com a President, perquè ha perdut vots o pel passat socialista tant és, no són favorables a la necessitat de confiança mútua que requereix governar en coalició, com tampoc ho són plantejar coalicions a dreta i esquerre sense cap criteri ideològic. Igualment que el partit minoritari convoque els altres des de la superioritat moral dels que se saben verges en política real i amb el poder decisori d'una matemàtica electoral tan injusta com volàtil. Tots aquests moviments només poden ser comprensibles des d'un tacticisme previ a la negociació. Si és així i al final s'arriba a un acord de govern, cap problema. Però anem amb compte perquè la tradició d'esquerres del nostre país no és gens procliu al pacte i la coalició, només ens falta agitar l'aviram.

Més enllà de totes aquestes disputes, per tant, no els queda altra que negociar un govern de progrés, per al Consell i els ajuntaments en els quals siga possible, que es comprometa a una regeneració democràtica imprescindible i a unes primeres mesures de salvació i recomposició de la societat civil que obriga finestres i deixe les portes obertes a la participació popular i a la recuperació de la dignitat com a poble. No ha de ser difícil un acord de mínims en aquests aspectes vitals, i cap dels partits implicats pot negar-se a fer-ho, estava en els seus programes electorals. I aquest acord ha de partir d'una acceptació dels resultats electorals, que són els que són i han col·locat determinats partits en un lloc preeminent en cada lloc, i d'un respecte a tots els partits implicats, que disposen de la legitimitat que els seus electors els han conferit.
És un moment històric decisiu, i la ciutadania valenciana ha votat en aquesta direcció. És indefugible i seria incomprensible que aquells que s'omplen la boca amb conceptes com diàleg, negociació, participació i regeneració non sigueren capaços ara d'articular una alternativa que el poble valencià ha demanat clarament.