Ara bé, dins de l'estratègia propagandística del govern sembla ser que la millora econòmica és cosa feta i centren l'estratègia política en una suposada recuperació econòmica, anunciada de manera recurrent i amb altaveu. Però ves per on que aquesta estratègia dirigida a guanyar les pròximes eleccions pot acabar convertint-se en la seua sepultura. És cert que podrà captar vots dels desesperats, fidels i partidaris, però si aquesta recuperació es porta a terme de la manera que podem preveure, és a dir augmentant la riquesa dels més rics i repartint misèries entre els treballadors i aturats, aleshores pot fer més visible la visió que el repartiment de la riquesa és injust, i no hi ha element més revolucionari que la sensació d'injustícia. Per això la vicepresidenta del govern no comprén res quan afirma que no encaixen les protestes en moments de recuperació econòmica, perquè les coses funcionen tot just a l'inrevés, és en moments de recuperació quan es percep la possibilitat d'una millora econòmica o social que no arriba.
Si en la tele veiem que España va bien, però jo continue cobrant 500 e., que les cases munten de preu o el preus es disparen, mentre jo continue sense ingressar més i sense poder comprar els llibres dels meus fills, o amb problemes per pagar la hipoteca, aleshores és quan la ira, la rabia i l'odi apareixen.
El fet que es visualitze que hi ha diners per a algunes coses i no per a altres, que els empresaris comencen a guanyar diners però l'atur no disminueix o ho fa a costa d'ocupació de baixa qualitat, que s'invertisquen diners públics per fer un bulevard o una carretera però no per millorar la sanitat o l'educació, quan es mire la televisió i les notícies siguen el "España va bien", però ma casa va mal, o molt mal, aleshores es quan la ira es desfermarà sense pietat.
Per a protestar fa falta esperança, visió de futur, alternatives, un sentit de la utopia o de les possibilitats reals de canvi o millora, per això fins ara les protestes s'han reduit a un àmbit pacífic, civilitzat i localitzat, perquè l'estratègia del schock feia el seu efecte, i el pes de la impotència ha caigut sobre nosaltres com una pedra insuportable i inevitable. Però ara que arriba la recuperació, ara que tornen els anys daurats del creixement econòmic, ara és quan el govern s'ha de preparar, perquè l'esperen uns anyets calentets.
6 comentaris:
Si tot va bé caurà el partit governant i tindrem uns anyets de prosperitat, si més no a les butxaques dels més desfavorits, cert és el que diu alguna gent que la dreta crea la riquesa, relativament sempre clar, és a dir, que la usura, la ambició i la llei de mercat del desig de consum es disparen quan governen i l'esquerra, que sol ser més humanística i menys monetària reparteix la riquesa d'una manera més humana, que hi ha uns altres pros i contres en els que no hi entraré, sobretot psicològics, és cert, per a que la gent preferisca una esquerra o una dreta, evidentment, però ens vénen anys d'esquerra i de repartiment, no hi ha una altra solució possible, o això o si la gent s'emtossudeix en seguir votant a la dreta seguirem profunditzant en els postulats dretans, més diferències socials per a que hi haja relativament més rics i més es "jugue" amb els diners en el discurs capitalista.
Però amb tot el que tu has dit estic plenament d'acord, mentre més es veu la llum més ixen les consciències positives, fins i tot els filòsofs que proposen idees d'esquerres, que no són hui només que les que es desmarquen del discurs del capitalista posat al sistema i, molt més quan el sistema capitalista ja ha arribat o està a punt d'arribar al que albiraven tant Lacan com Marx, a l'autofagocitació.
Una abraçada i dir-te que només en el tema de la llengua amb la televisió dels valencians i només per això ja hauríem de demanar un govern d'esquerres, ens juguem el poder parlar en la llengua que ens va sentir les primeres i ens sentirà les darreres paraules i que més portem a l'ànima, o millor, que conforma la nostra ànima.
Una abraçada des del barri de Russafa de València.
Vicent
Sí, Vicent, es tracta de fer florir l'esperança, de veure les possibilitats d'un món millor i més just. Sense això no traurem el cap.
Esperem que la gent se n´adone del que hi ha i que vaja a votar quan toque perque la gent de dretes és fidel i sempre va a votar, esperem que la participació siga alta
i fem fora del govern a aquest grup d´incompetents
Esperem, Lluis, esperem, tots a votar!
La gran estrategia para "con-vencer" a la gente, al pueblo llano, es "prometer" en el futuro.Mientras, pasa el presente, que es donde habitamos.
Esperemos que una mayoría simplemente verifique su "realidad" y no espere que se la cuenten y luego que actúe en consecuencia. Si esto es así, el partido en el gobierno tiene los días contados (y el PSOE tambien)
La mentira del futuro, del cielo redentor. En fin, esperemos que el principio de realidad nos haga ver la situación y los hechemos a fuerza de votos.
Publica un comentari a l'entrada