Desfet el tripartit a Alcoi

El tripartit (PSPV, Compromís i EU) que governava Alcoi fins fa uns dies havia portat l'esperança, la transparència i l'honestedat a un Ajuntament que portava uns anys en una situació ben convulsa. L'anterior alcalde, Jordi Sedano, enfrontat amb la cúpula del seu partit, havia fet d'Alcoi el feu crític al poder del PP valencià, però ho havia fet a costa dels diners dels alcoians, als quals ha endeutat amb projectes faraònics que ha blindat pocs dies abans de la seua eixida per tal d'impedir qualsevol marxa enrere a l'equip entrant.
Després d'aquesta història, que continua sent un dels principals problemes de l'Ajuntament i de l'actual corporació, la victòria de l'esquerra era esperançadora i marcava l'inici del declivi del poder popular a tot el País. Fins i tot l'experiment ha estat seguit amb més expectació pel caràcter de fulla de ruta que pot tenir cara a la victòria de les mateixes forces d'esquerra al parlament valencià. En l'actual situació política, tots sabem que l'única alternativa a la dreta és un govern de coalició ample, que combine les diferents sensibilitats de l'esquerra i que implante una nova manera de governar i un nou estil polític al nostre país, exhaust pels anys de sequera popular.
Però ves per on els que haurien de ser espill on mirar-se, far que guie una acció política a nivell nacional, han trencat el pacte de govern. Només per aquest fet, la major part de votants de l'esquerra ens sentim estafats, i no acabem d'explicar-nos com s'ha permés aquesta ruptura per part dels partits implicats. En principi responsables són tots, però uns en major mesura que altres. Tantes diferències els separaven? No n'hi havia altra possibilitat?
L'alcalde Toni Francés ha actuat amb molta astúcia política, perquè ha esperat a cessar la regidora de cultura al trencament del PP i, per tant, a la impossibilitat d'una moció de censura imminent (el PP està ara amb 7 regidors, ja que 2 crítics han abandonat el partit però mantenen l'escó). Ha actuat amb astúcia però sempre dins de la moral política que és exigible. És cert que les circumstàncies han jugat al seu favor, però aquest fet fa de la seua decisió un acte de coherència política que, potser d'altra manera, no hauria pres.
EU ha jugat el paper que els correspon, amb coherència i prudència política, ha estat el principal pilar del pacte, sempre treballant per la unitat, i recolzant en aquest cas l'actuació de l'alcalde.
Potser el que menys s'enten és l'actuació de Compromís, sobretot l'escenificació sobreactuada de la ruptura, amb un Enric Morera que es presenta a Alcoi per tal de donar-li més ressò a la decisió. Quina necessitat tenien de fer una qüestió d'estat d'un assumpte local? Si analitzem el motiu de la disputa, encara s'entén menys l'actitud de la direcció de Compromís, perquè si Anna Serrano (la ex-regidora de cultura) ha actuat incorrectament (no fraudulentament, però potser si de manera molt torpe), millor cessar-la. En política els cessaments i les dimissions han de ser normals o això els diem als governants del PP,  i no hauria de passar res. Però això no ha sigut el que han fet els dirigents de Compromís, sinó que han tancat files al voltant de Rafa Carbonell, pes pesat de la direcció nacional de Compromís, i amb evidents aspiracions a l'alcaldia. La única estratègia que se m'acut per explicar aquesta conducta  és la de provocar el "surpasso", la superació del PSPV en vots i col·locar-se com el referent de l'esquerra. De fet, després de les eleccions locals i de la muntada espectacular de Compromís a l'Ajuntament d'Alcoi, Carbonell es postulava clarament com a alcalde, i això va fer especialment difícil l'acord.
De totes totes, el que es percep és un excés de personalisme (per part de Carbonell), d'ambició política per part de Compromís, que està posant per davant els seus interessos de partit als de la societat valenciana. I justament això és ara el que no necessitem. Si una cosa ens fa falta és un canvi d'estil de fer política, que deixe de banda interessos de partit i pense en un projecte de futur, un projecte d'esquerres i nacionalista. O això, o millor ens quedem com estem. I això és la debacle.