Entrevista a El Punt

No tots els dies et fan una entrevista a El Punt. Cal donar-li difusió:

ENRIC SENABRE AUTOR DEL LLIBRE "POLÍTICA PER A JOVES INQUIETS"

“Els joves són els que més es mobilitzen en política”

Senabre assegura que el col·lectiu, allunyat de la tradicional militància, ha trobat en l'activisme la seua forma de millorar les coses

15/04/11 02:00 - VALÈNCIA - TERE RODRÍGUEZ

Senabre també és autor del llibre “El sabor de la ciutadania”. Foto: REDACCIÓ.

1

Canals relacionats

• Canal: Entrevistes

El pròxim 22 de maig, 169.328 joves del País Valencià tenen la possibilitat de votar per primera vegada. El que fa uns anys era un acte “emocionant”, ja no atrau un sector desmotivat pel descrèdit de la política. Això no obstant, Enric Senabre manté en el seu llibre, Política per a joves inquiets, que a les noves generacions de valencians sí que els interessa la qüestió, però troben en la mobilització social, i no en els mètodes tradicionals, la millor manera de transformar les coses.

Al llibre desmenteix la imatge dels joves poc interessats en política.

Els mitjans de comunicació s'han encarregat de transmetre'n una imatge poc real. La famosa generació ni-ni, sols representa un 1,7% dels joves, segons l'últim estudi del Consejo de la Juventut. I passa igual amb la política. Les enquestes polítiques de l'Instituto de la Juventud indiquen que l'índex de preocupació política dels joves és lleugerament superior al dels adults. Ens hem fabricat, a partir d'una mirada condescendent i de superioritat, una imatge que no és real.

I com són els nostres joves?

Són els joves de la societat en què vivim, molt despolititzada i molt apàtica. Però són, possiblement, el sector més mobilitzat i més participatiu. No són joves de militància política, però les seues accions també van encaminades a canviar la societat.

Vol dir que fan més des de l'activisme que des de la política?

Sí, perquè moltes vegades esperem que facen el que no hem pogut fer nosaltres o que ho facen igual que nosaltres. Els moviments socials són lents, no es poden canviar les coses en quatre anys, s'ha d'anar a poc a poc, la democràcia ha de començar des de la base. Em sembla més esperançador organitzar un concert de música o col·laborar amb una ONG que inserir-se en una estructura institucional. No pots pensar que arribaràs a un partit i canviaràs el món, perquè probablement el que passarà serà que el partit et canviarà a tu, sobretot si es tracta de grans formacions.

Quin coneixement tenen de la política?

N'hi ha un sector que s'ubica prou bé en l'esquema de partits, que saben quines són les seues línies ideològiques i els seus líders. N'hi ha un altre que engloba els qui estan molt despistats. I n'hi ha encara un altre que no vol saber-ne res. El descrèdit de la política ha contribuït al desinterés i a l'escassa atracció per a implicar-s'hi.

Malgrat el descrèdit dels polítics actuals, poques formacions aposten per un recanvi generacional.

És cert, la política està dominada per una generació que té 50 anys i que està obstruint l'accés a generacions més joves. Seria interessant que començara a deixar pas a aquests joves, però és un procés de recanvi que es donarà a poc a poc.

En el llibre, vosté “elimina del mapa” la política amb conseqüències dramàtiques.

El llibre té una espècie de conte inicial, un conte futurista que ens situa en la València del 2050 amb uns joves que sembla que estan molt satisfets amb la situació. Però quan s'acaba el conte trobem una societat contaminada, autoritària, que ha limitat molt les llibertats i, sobretot, ha eliminat la política del mapa. I això, que en un principi hom pot pensar, que està molt bé no és tan fantàstic.

Per què?

Doncs perquè la substitució dels polítics per tècnics o especialistes té conseqüències dramàtiques. És un crit d'alerta contra la substitució del polític pel tècnic, cosa que ja està passant, per exemple en l'economia. Això significaria el final de la democràcia i, d'alguna manera, alertem sobre aquest perill. Convide els joves a reflexionar que la política, sobretot, és futur i que, si abandonen la política en mans d'altres, el futur serà dels altres i no d'ells.

Quasi segur que el fet de votar hui no significa el mateix que fa 30 anys?

Els primers anys de democràcia, votar per primera vegada era emocionant, però amb tot el que hem viscut després, els joves donen moltes coses per fetes. En tot cas, jo crec que aquesta generació de joves té noves il·lusions de canviar aquesta situació i també perquè se senten obligats.

A què es refereix?

Doncs que amb la crisi ens hem adonat que les coses no són perennes, que la democràcia no és tan forta com creiem, i és fàcil que això faça que les noves generacions es preocupen més pel seu futur que una generació anterior. Aquesta generació va ser molt apolítica i jo crec que ara torna a veure's la necessitat de participar en política. La democràcia ha viscut uns anys de vitalitat i no calia fer excessius esforços per mantindre-la, però ara la cosa no és tan clara.

I per què aquesta mobilització social no es tradueix en vots al País Valencià?

Jo el que veig és que la societat valenciana està fraccionada de forma molt forta. Tenim un sector molt mobilitzat antigovern, i després tenim un altre sector molt mobilitzat i content. Però el problema és que aquests dos grans grups tenen valors molt diferents, i això és un perill per a una societat democràtica.

Diuen que la pluralitat és la base de la democràcia.

Sí, però una societat democràtica ha de compartir uns mínims. La part de la societat que dóna suport a l'status quo té una visió de la societat molt comunitarista, és a dir, qui no està en la seua escala de valors, hi està fora, fins al punt de dir: ‘Els nostres valors són els correctes i els que no els comparteixen queden fora de la societat.' I això és molt perillós.

I què passa amb l'altra part de la societat valenciana?

Doncs que és un sector social molt mobilitzat; són com els electrons que es mouen molt i molt ràpid i fan la impressió de ser una cosa compacta, però hui en dia és una minoria social i electoral.

I amb poques possibilitats de canviar la situació?

Jo crec que el lideratge social és tan important com el polític. No cal dir que tardarà anys en traduir-se políticament. Per això en el llibre dic que cal dedicar-se a la política institucional, no abandonar-la perquè, altrament, els polítics fan el que volen.

Darrera actualització ( Divendres, 15 d'abril del 2011 02:00 )