Llegir Joan Fuster

Com que aquestes vacances ha plogut molt, he tingut temps de llegir un llibret que portava uns mesos a l'estanteria de casa sense trobar el moment d'agafar-lo. Fuster i la filosofia és el recull de conferències que es van fer a les Jornades sobre Fuster celebrades a Sueca el novembre del 2009.
Les intervencions de Terricabras i de Grimaltos són vertaderament il·luminadores, més perquè projecten la llum de Fuster cap al futur que pel fet de ser-ne una interpretació del mestre de Sueca. La ponència de Boladeras també projecta un Fuster que s'enfronta als reptes morals del segle XXI, i això li aporta una vitalitat encoratjadora. Els de Rius i Riera són més acadèmics, més analítics i, per això, més informatius i àrids.
Però allò més engrescador són el recull de texts del propi Fuster que l'editora col·loca al final dels de les conferències. Són articles periodístics la majoria, escrits en castellà entre els anys 50 i els 80, i d'una actualitat sorprenent.
Si una conclusió he pogut traure de la lectura d'aquest llibre és que llegir directament Fuster és molt més enriquidor que llegir qualsevol interpretació. Potser Fuster és difícil de comentar, no resisteix l'anàlisi, perquè la riquesa de la seua literatura d'idees és allò més interessant. Els continguts poden ser uns o altres, però l'estil, la manera d'exposar-los, introdueixen una ironia tan fina o una mala llet tan bèstia, que no resisteixen l'anàlisi explicatiu. Fuster s'explica sol, o s'oculta sol, com preferim, però el plaer de llegir-lo directament és molt més ric que qualsevol pont que ens vullguen construir per tal de comprendre'l. O si voleu, comprendre'l és allò menys important, perquè el vertaderament interessant és fruir del seu pensament en viu, amb conflictes i contradiccions, amb imperfeccions i genialitats.