Hispània

La producció televisiva d'Antena 3 "Hispania" ha resultat un èxit d'audiències. Tant, que fins i tot han decidit mantenir viu a Viriato i continuar amb una altra entrega. La sèrie no està mal, una producció espanyola amb ínfules de superproducció en la qual el cartró pedra sembla més acartonat que als "peplum", unes lluites d'opereta i una actuació digna (dins de la dificultat dels guions) dels actors espanyols. Però no és la qualitat de la sèrie del que volia parlar, sinó més aïna d'una escena del últim capítol que em va colpir especialment.
És evident que la tria de Viriato com a personatge històric per tal de recrear les seues aventures en una sèrie televisiva no és innocent. En molts llibres de text del franquisme se'l presentava com el primer espanyol. Però com que vivim en democràcia i ell era el líder de les tropes lusitanes, doncs semblava que no anaven a posar l'èmfasi en l'espanyolitat peninsular. Però, com dic, a l'últim capítol, quan les tropes lusitanes vencen contra tot pronòstic les romanes, un dels guerrers crida "Viva Hispània". Efectivament la incongruència històrica és monumental, perquè si cridava Hispània, que era una denominació romana, semblaven romans aclaman la seua província, i si era lusità no crec que tinguera consciència d'Hispània.
Però no, es tracta d'una d'aquells aspectes a través del qual es construeix la consciència col·lectiva d'una nació i del seu sentiment nacional, i Espanya, d'això, en sap un munt. La memòria històrica col·lectiva és imprescindible per tal de forjar el sentiment col·lectiu i, en aquest cas, els productors de la sèrie han vullgut donar una ajudeta al nacionalisme espanyol.
En fi, ja ho sabeu, l'entitat Hispània existia molt abans de la Reconquesta i ja es trobava latent al cor dels primers homo sapiens que poblaren la península. Virtuts del nacionalisme dominant.