Si us adoneu, la principal crítica als controladors ha estat la seua insolidaritat amb la resta de la societat, perquè s'atrevien a demanar condicions laborals que la resta ni ensumen. En la societat de l'atur i els set-centseuristes (ja no queden mileuristes) és una gosadia demanar 300.000 anuals. En fi, no conec les condicions laborals dels controladors, però és evident que són un col·lectiu molt reduït, amb molt de poder i amb avantatges innegables. Bé, per tant en aquest cas, és cert, demanen privilegis en la societat de la necessitat.
Però el problema és que l'argument va ser el mateix quan la vaga dels funcionaris, una acusació d'insolidaritat perquè es tractava de treballadors amb faena fixa i drets laborals. Quan la vaga general, també es va dir que era la vaga dels treballadors que tenien la sort de tenir faena, perquè els aturats no podien ni fer vaga i, a més, estarien a favor de les mesures del govern per tal de tenir la possibilitat d'accedir a un lloc de treball, ni que fos parcial, eventual o directament brossa.
I quan es reivindinquen els convenis laborals, també, com s'atreveixen a demanar un augment de sou amb la crisi que tenim. I quan es negocien reduccions de plantilla, que tots hem de cedir, que podem repartir la faena entre tots, treballar menys, cobrar menys per a treballar tots (!!!)
Increïble, la patronal, el poder econòmic, el govern i els mitjans amics acusen d'insolidaris als treballadors!!!!! Ells, els reis de la insolidaritat, del guanya tot el que pugues ara i arranca a córrer, els de repartir beneficis entre els executius, els de la comissió i el 5%.
Per favor, un poc de dignitat, fins i tot els controladors tenen dret a reivindicar les seues condicions laborals (de manera legal, clar, no amb el xantage que han fet, aquest és el vertader problema i no les seues reivindicacions), i que no ens donen lliçons de solidaritat. Ells no.
7 comentaris:
El pitjor no és que "ells" utilitzen aquesta estrategia, el pitjor és que "els nostres" cauen de seguida en el parany i critiquen els funcionaris (hui en la ràdio he sentit que els funcionaris cobren de mitjana més de 2.500 € al mes!), els pensionistes, els que cobren més que no jo... D'ací no res comencarem a sentir que les dones no haurien de treballar perquè li lleven el lloc de treball a un pobre "cap de família" i que caldria expulsar els estranger perquè ens furten el treball. I el pitjor de tot és la simpatia que desperta aquest senyor baixet sense estudis que pega un cop de puny sobre la taula i diu "estat d'alarma"... No em fie dels sociates. Estos si li agarren gust al "gatillo" prenen mesures d'excepció fins i tot per a solucionar discusions de futbol. Estic una mica negatiu.
Clar, clar, em referisc també a nosaltres, a tots, que acabem adoptant el discurs aquest i critiquem a tots els que tenen més o una cosa diferent a la nostra. D'aquesta manera sembren la discòrdia entre la classe popular (és una manera de parlar), ens desuneixen i acaben fent-nos més insolidaris (que era el que volien davall del discurs de la solidaritat falsa).
A mi em fa por el pepiño per la ineptitud (que suprimisquen el ministeri de foment i assumisca les competències el de defensa, i au) però em fan més por els altres en el tema de pegar el cop de puny.
"em fan més por els altres en el tema de pegar el cop de puny"
No sigues sectari, Enric, recollons. Recorda't dels GAL, la Llei Corcuera, la desindustralització dels anys huitanta, Ramborenea, Rodríguez Ibarra... No m'entra al cap que encara considereu aquestos impresentables com una espècie de "mal menor".
Doncs sí, mira, em fan més por els Rajoy, Camps, Esperansita i els seus amiguets. Són més autoritaris, tot i que la memòria que has fet m'ha esgarrifat.
Fotre, Enric, sempre estem igual... No tinc ganes de discutir, millor vaig a posar una cançoneta al meu blog que segur que et sona :-)
Estoy contigo Enric. El “dirigente” (que ahora se llama “mercado” y que es el “egoísmo” de siempre) pretende mantener “todo bajo control y en su propio beneficio”. Para ello, y cada vez con una finura mayor, estimula nuestra parte en común con él: nuestro propio egoísmo y su respuesta-compulsiva anímica irracional. ¿Alguien ha escuchado a los controladores?, ¿alguien conoce la naturaleza del conflicto?... yo no tengo elementos de juicio para poder posicionarme. En el caso de los controladores, como en la huelga general, o de los funcionarios, o ante cualquier manifestación que intenta mantener (porque ahora de mejorar, ya han conseguido que ni se hable) unos beneficios sociales alcanzados con mucho esfuerzo, siempre aplican las técnicas descritas por Noam Chomsky para condicionar y programar.
Contra estos ataques sutiles, no hay que perderse entre conflictos programados para respuesta anímicas-irracionales derecha-izquierda (que no tiene sentido). Hay que intentar utilizar esa herramienta que tenemos todos, que es nuestro “pensar racional” para analizar las situaciones, e intentar poner luza en ellas y si las consideramos "injustas" solidarizarnos con ellas.
Salut
Pos eso Josevi, tu lo has dicho. O espabilamos o nos comen
Publica un comentari a l'entrada