Jo també

Ho he tingut clar des del principi, aquesta vaga cal fer-la. Malgrat la "tèbia" (?) postura dels sindicats, la "necessitat" (!) suposadament irrenunciable de les mesures econòmiques, l'ordre inapel·lable (!!) d'Europa, el benefici electoral (??) per a la dreta (quina dreta? la governant al món,a Europa, a Madrid, a València?), la desmobilització de la inexistent (!!!) classe treballadora, la despreocupació de la ciutadania(???), la impossibilitat de canviar les coses (!!!!!!!!!!!!) i el perjudici que comporta per a la meua butxaca (i la de tots els companys i companyes que farem vaga). Malgrat tot això, o potser justament per totes aquestes raons faré vaga.
Com més ho pense, més clar ho veig. Aquest és un d'aquells moments clau de la història que recordarem com el d'un canvi de cicle, com l'inici d'una nova manera de concebir els drets socials i les relacions laborals i socials. No tan dramàtic com les vagues mineres contra la Tatcher que van donar carta de pas al capitalisme financer sense oposició sindical, però sí com un debilitament dels drets laborals en el moment de reconstrucció del mateix capitalisme financer que va arrancar als 80 (amb Tatcher, Reagan i Woytila, recordeu?) i semblava mort després de la crisi. Però el mort estava ben viu i ha contraatacat, en el millor moment, amb l'ambient caldejat i els nostres calçotets ben bruts. Només cal apretar una mica i ella caurà, l'Estaca, però la nostra no la d'ells.
Per tot això espere que la vaga triomfe, encara que només siga per morir amb una mica de dignitat. Al final amb el dret de vaga ens passarà com amb els llibres de Farenheit 451 (la novel·la de Bradbury), com que no la fem servir, esdevé inútil, i hom ni se n'adona que l'hem eliminada. Total per al que servia.
A la vaga, per dignitat! I pel futur, perquè amb aquestes condicions laborals serà complicat.
I a la merda tots, com diria Labordeta. A la merda els poderosos, els banquers, els empresaris i els polítics sotmesos als dictats del capital.