Amb l'última resolució sobre la possibilitat de matricular-se al Batxillerat a distància en matèries optatives de modalitat que no s'ofereixen al centre al qual està matriculat l’alumnat, la conilleria d'educació ha superat tots els límits. El pedaç és tan lamentable i ridícul que fins i tot se us pot passar per alt en llegir-lo, jo creia que parlava d’una altra cosa, perquè si llegiu el títol de la resolució no donareu crèdit.
Després de carregar-se totes les línies en valencià de batxiller, amb l'excusa vergonyosa de que l'alumnat ja ha adquirit les competències mínimes en ambdues llengües, només quedava liquidar l'optativitat i, de retruc, la possibilitat de la pública de competir amb la privada, perquè sembla que encara ho feia.
I us puc ben assegurar que no parle d’oïdes. Al meu institut, com a tots els altres, han eliminat sense explicació ni raons, els grups de PEV del batxiller, i els han convertit automàticament en PIP, i tot i que el nombre d'alumnat de PEV és més gran. No hi ha explicacions, no calen raons, fora!, i amb ells, la possibilitat d'oferir una optativitat en condicions. I si volen cursar alguna optativa que no podem oferir perquè no ens ho permeten materialment, que vagen al Batxillerat a distància. I si volen estudiar en valencià, que vagen... no sé on, perquè això no és possible ni a distància. Per aquest camí, ja ho podeu intuir, acabaran cursant tot el batxillerat a distància, encara que els tingam a la biblioteca de l'Institut, això sí, sense professorat.
Tots ho sabiem, però no ens ho volíem creure. La crisi és l'excusa perfecta per desfer tot allò que s'ha pogut construir amb anys de treball seriós i rigorós. I les primeres coses que cauen són aquelles més inútils. No, no, no parle de la Fòrmula 1, ni de l'Àgora, sinó de l'ajuda al desenvolupament, el pressupost per a innovació educativa, per a foment de l'edició en valencià o per educar en la nostra llengua. Tot pressupostos dels grans, dels que estalvien dèficit públic de valent. A que sí?
I no serà aquesta la raó per la que estem en contra de les mesures de retall del dèficit? I no serà que el PP se n'aprofita ara, amb l'excusa de la crisi, per fer tot allò que no s'atrevia, però en tenia ganes? I no farem res? I patirem aquest deteriorament de l'ensenyament públic i en valencià sense cremar alguna cosa?
6 comentaris:
Tranquil, Enric, tranquil, que encara et diran que fas apologia dels incendiaris i piròmans. Què vols cremar, home? No et sembla més raonable, legal, legítim i democràtic, a l'any vinent canviar el govern a les urnes? Això de proposar cremar coses cal pensar-s'ho dues voltes abans de dir-ho. Si més no perquè n'hi ha persones que no entenen les metàfores... perquè supose que era una metàfora, no?
Bueno Enric, con el valenciá casi que me apaño, pero con las siglas...
No sé exactamente a qué corresponde PEV y PIP en Andalucía.
Además, como señala el bueno de jesús Parraga, supongo que lo de "I patirem aquest deteriorament de l'ensenyament públic i en valencià sense cremar alguna cosa?" será una metáfora.
Ui! Només us heu quedat amb el final de l'article, i allò més important és tota la resta. El final és... incendiari, però no arribarà la sang al riu.
Per desgràcia, al País Valencià, mai no arriba la sang d'ells al riu, perquè la nostra hi arriba sempre.
Rafa.
Trobe una mica exagerada la deriva d'aquesta conversa. No sé massa bé quins són "ells" i quins som (o sou) nosaltres (o vosaltres) però (torne a dir-ho) em sembla desmesurat parlar en aquestos termes.
Por cierto, Emilio, PEV (Programa de Enseñanza en Valenciano) y PIP (Programa de Incorporación Progresiva al valenciano) no tienen equivalencia en Andalucía. Se trata de dos modalidades de enseñanza según la lengua vehicular. En la primera (teóricamente) todas las asignaturas excepto el castellano se imparten en valenciano; en la segunda, además del valenciano (lógicamente) se imparten al menos (también teóricamente) dos asignaturas no lingüísticas en valenciano.
Publica un comentari a l'entrada