Violència

Les cròniques periodístiques (podeu trobar-ho a Vilaweb) parlen de violents enfrontaments entre joves i policia a les principals ciutats gregues. Una primera reflexió ens dona peu a pensar que només la violència ocupa espai als informatius, només quan les protestes degeneren en aldarulls són objecte d'atenció dels mitjans. Mentre, les protestes pacífiques dels estudiants universitaris de casa nostra contra Bolonia, passen desapercebudes...fins que retenen algun professor o prenen per la força el rectorat.

Però podem anar més enllà, i reflexionar sobre l'extranyesa que ens produeixen els brots violents, la imcomprensió que ens motiven els fets, com si no ho poguérem comprendre, com si no sabéren d'on ix tanta violència continguda.

Però és una reflexió superficial, perquè la violència esclata quan la frustració arriba a extrems insuportables, quan ja no queden mitjans d'expressió, de diàleg, quan no trobem interlocutors, quan ens menyspreen, i ens ignoren. Aleshores la violència apareix de no sabem on, i els interlocutors s'asseuen ves a saber com.

Preneu nota polítics nostrats (malgrat tot, per ser nostres, encara que no els volem) perquè els moviments socials necessiten expressió i reconeixement, i pretendre ocultar-los darrere unes imatges buides i manipulades només genera més frustració... i, potser, violència.

Font de Mora, espavila't!