Dedicat a la promoció de Batxillerat 17-19 del Ferrer i Guàrdia
Bona
vesprada, hui es gradua una promoció especial per al Ferrer.
Especial no tan sols perquè es gradua el meu fill, Sergi, i per això
estic jo ací, sinó especial en un sentit més generacional. Aquest
grup d'estudiants, vosaltres, teniu en comú ser els primers que heu
viscut des de les aules el canvi polític, i per tant educatiu, al
nostre país. Fem un poc de memòria.
Fa
7 anys, quan la Primavera Valenciana es va avançar a un febrer de
lluita i reivindicació, els nostres fills i filles, aquests que ara
s'asseuen ací davant, estaven a l'escola, la majoria ací al costat,
al Pare Català, i amb els seus ulls carregats d'il·lusió van
contemplar com els seus germans majors, els que estaven en aquest
institut aleshores, eixien al carrer per demanar més recursos per a
educació amb uns llibres a les mans com a única arma. La resposta
d'aquells que manaven i tenien la missió d'educar va ser una
repressió salvatge que ens va deixar a tots amb el cor glaçat.
Aquells ulls carregats d'il·lusió, els vostres, es van omplir de
ràbia.
Després
d'això, han passat eleccions i canvis polítics, els estils de
governar ja no són els mateixos, perquè s'ha passat d'expedientar
directors d'Institut per posar pancartes o organitzar concerts i
manifestacions, a una col·laboració més amable, tot i que encara
arrastrem pors i precaucions inexplicables en un sistema democràtic.
Bé,
però tornem als nostres protagonistes, a vosaltres, després
d'aquella experiència us haurieu pogut convertir en una generació
passiva i passota o, si més no, poregosa, vists els resultats que
van generar aquells fets. Podrieu haver caigut en el conformisme o
l'apatia. Però no, vosaltres ens heu donat una lliçó de ciutadania
a tots nosaltres, els adults que us havíem d'ensenyar.
Vosaltres
heu sabut mantenir viu i adaptar als nous temps el Nucli
d'estudiants, us heu organitzat per reivindicar els valors de la
tolerància i la igualtat, valors imprescindibles en democràcia, en
les Dones d'aigua, Ferrer Feminista, El Col·lectiu LGTBI del Ferrer,
Rebels dels versos i molts més que jo no he arribat a conéixer.
Tots encarats a fer un món millor, més respectuós i lliure.
A
més heu participat en totes les activitats que ha organitzat el
centre, donant-li el vostre estil propi, heu fet teatres i mediació,
heu pintat murals i disfressat per Carnestoltes, escrit versos i
contes, heu fet fotos i dibuixat i, a més, heu superat amb més o
menys èxit les diferents assignatures.
Sí,
estimats pares i mares i professorat, aquesta promoció que ara es
gradua ens ha donat una lliçó de civisme i educació a tots
nosaltres que, amb menys entusiasme i força, hem intentat
adaptar-nos als canvis.
L'Ampa,
que és del que jo puc parlar, ha passat de tenir un caràcter
reivindicatiu a centrar-se en la millora de les infraestructures i la
qualitat de l'educació. Hem intentat forçar a les autoritats
polítiques a invertir en educació, concretament ací en tapar
goteres, endreçar teulades i assegurar instal·lacions, però tenim
un pati per urbanitzar, uns aules que necessiten millorar les seues
condicions i més recursos humans per atendre la inclusió de les
generacions que venen darrere.
Sí,
vosaltres ens heu ensenyat una cosa molt important, i és que estiga
qui estiga en el poder, ningú ens regalarà res, que hem de seguir
lluitant si volem millorar els nostres centres educatius, que hem
d'estar organitzats i vigilants si volem que l'escola pública no es
convertisca en una opció de segona. Per tot això i perquè ara
mateix hi ha generacions de xiquets i xiquetes mirant els seus
germans majors amb ulls d'il·lusió, nosaltres, els pares i mares
ens hem d'organitzar i estar units i unides per tal de mantenir viva
la flama de l'esperança. Per ells, per vosaltres. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada