El feminisme dels homes

Una frase de Barbijaputa  a l'article que va dedicar a El objetivo mujeres, en el que afirmava que "Apelar a una nueva masculinidad es en sí machista" ha remogut moltes consciències, sobretot masculines. I és que els homes tenim la pell molt fina, ens agrada que ens reconeguen els nostres esforços per la igualtat i exigim un certificat de bona conducta al primer moment de donar un passet. En aquest sentit, un altre article de la mateixa periodista denuncia l'actitud de masclisme encobert de personatges com Risto Mejide que apludia l'actuació d'Alejandro Sanz a un dels seus concerts apel·lant a una masculinitat salvadora i heroica de mascle alfa amb la què la majoria dels homes igualitaris no s'identifiquen en absolut. No és tracta de salvar les dones, només d'acompanyar-les, si volen.
Si bé, l'última aclaració que ha fet Barbijaputa a l'article Las

nuevas masculinidades, en el que afirma que no calen noves masculinitats sinó eliminar-les directament perquè "ser un hombre no es algo deseable ni digno de ser preservado" erra l'objectiu i equivoca el camí per arribar a la igualtat des del meu punt de mira. Tot i compartir la concepció general des de la què parla Barbijaputa, pense que aquest enfocament perjudica l'objectiu general per dues raons. Estratègicament és un error perquè només produeix un replegament de les veus masculines més conscienciades, que es veuen silenciades per una desqualificació de partida, un argument ad hominem que els identifica amb postures com les de Risto sense destriar el gra de la palla. Educativament aquesta situació és molt perjudicial perquè oculta models masculins que podrien ser positius per a les noves generacions d'homes que es troben un poc perduts i demanen una alternativa a l'home tradicional. La conseqüència final és un distanciament de l'objectiu final perquè no es fomenta ni es visibilitza la idea de que es pot ser home i dona d'una manera més respectuosa i igualitària, que és del que es tracta. 
Quan des del món masculí s'exigeix una nova masculinitat, s'exigeix una manera de ser home que s'allibere d'estereotips de gènere i de maneres masclistes de comportar-se. Quan s'exigeix un "Feminismo para hombres" s'accepta l'equivocació de base que significa ser home amb la càrrega sexista que una educació patriarcal ens ha encomanat, però s'accepta també la dificultat que implica desprendre's d'aquesta segona pell que ens recobreix d'una manera invisible. Significa que identifiquem el problema i que volem posar-li solució, però som conscients que només estem en el camí. 
Quan Lorena Maldonado afirma "Soy feminista y amo a los hombres -que amo" accepta el gest que alguns homes fan en el camí de la igualtat. Quan Miguel Lorente assenyala

comportaments violents guiats per una ideologia patriarcal ho fa des d'un ser home que accepta un punt de partida viciat en aquest assumpte, però del que intentarà desembarassar-se amb totes les forces. Quan l'associació AHIGE organitza campanyes per la igualtat i contra la violència de gènere ho fa des de la vergonya més conscient que implica ser home i saber que els homes maltracten i imposen el seu parer. 
Però tots estan a la recerca d'una nova manera de ser persona que, acceptant les diferències que poden haver per náixer i ser educat com a home i com a dona, camine cap a una igualtat real lliure de violència i discriminació. No es tracta de recomposar identitats de gènere estàtiques i marcades amb unes pautes de comportament establertes, ni de bon tros! És tracta d'articular identitats variables i flexibles que partisquen d'una acceptació crítica del que som. I en aquest camí, com diu Javier Gallego "Si no eres feminista, eres machista", sigues home o dona.