El temps de cada cosa

Les tragèdies, les autèntiques tragèdies, transcorren en silenci, amagades sota una capa d'aparences frívoles, de posats fingits i alegria simulada. El mèrit de l'escriptor, de l'escriptora en aquest cas, és donar-los veu, convertir-les en paraules, transformar les emocions desconegudes en sentiments assumits.
Perquè "Per a cada cosa hi ha un moment", però és ben difícil adonar-nos-en de quin de tots és, si el de plorar i patir, o el de viure i riure, si el de matar i enrunar o el de plantar i collir. En la vida, cada cosa té el seu moment, però no sempre és el que voldríem i, de vegades, arriba a deshora o d'imprevist. Viure és saber perdre i cercar, esquinçar i cosir, odiar i estimar. Què difícil és assaborir el temps de cada cosa!
Si bé, per ajudar-nos una mica en aquest procés vital, de vegades, apareixen regals com el que ens fa Raquel Ricart en "El temps de cada cosa", una narració de vides encreuades en les que uns dediquen la vida a buscar-se i no es troben, mentre que altres es troben sense buscar-se, o potser dedicant la vida a aquest quefer sense adonar-se'n. L'escriptora ens murmura "ranteret a l'orella" històries profundes, contades amb gust i bon fer i carregades de sentiments continguts. Un seguit de camins que ens desconcerten, ens sorprenen i, alhora, ens donen les claus del que és viure. Des d'una societat agrícola i antiga, fins una ciutat moderna i esbiaixada, des d'Amèrica fins Benimaclet, fa cinquanta anys o ara mateix, les persones som les mateixes, sentim les mateixes coses, plorem pels mateixos drames i riem amb la mateixa inconsciència. Perquè els humans continuem vivint amb les necessitats que ens converteixen en el que som.
No estranya que l'obra haja rebut el Premi El lector de l'Odissea 2014, un premi peculiar i poc freqüent al nostre panorama literari que decideix un consell de cent lectors. És, per tant, una novel·la de lectors, que arriba avalada pel bon criteri literari d'uns pocs amants de la literatura que són capaços de pagar per llegir originals d'un premi literari. En aquest sentit, l'obra proporciona el plaer de la literatura, el gust de llegir, perquè encisa per la seua profunditat emocional i captura amb el seu llenguatge acurat i precís. Una lectura

que s'assaboreix en tots els sentits, però sobretot, en el de la bona literatura que fa compatible la bona escriptura amb les històries quotidianes. Personatges que tots podem identificar, que hem tingut al costat i, potser, no hem sabut veure. Històries que hem ignorat i hem descobert. Temps d'escoltar i emocionar-nos, temps de plorar i patir, però temps, també, de fruir, amb la literatura i amb la vida, o amb les dues alhora, que és com es frueix de la bona literatura.