Sovaldi

Els malalts d'Hepatitis C estan en peu de guerra, i amb raó. Un nou medicament, el Sovaldi, pot curar-los la malaltia, però les autoritats sanitàries consideren que és massa car per poder-lo dispensar de manera generalitzada, i que això implicaria deixar altres malalts sense assistència. Realment, el preu del tractament es desorbitat (uns 25.000 euros a Espanya, sembla ser), i més en temps de crisi com els que vivim. Si bé, la demanda dels malalts i familiars és legítima perquè, de moment, l'assistència sanitària a l'estat encara és universal i gratuita, si més no per als nacionals, perquè els immigrants ja han quedat, malauradament, fora d'aquestes prestacions. Aquest fet planteja un dilema moral difícil de resoldre i que és prou antic.
Un dilema moral clàssic que normalment es planteja a l'alumnat de secundària per tal de fer-los reflexionar sobre la importància dels valors i el conflicte amb les lleis és aquell que ens col·loca en una situació similar a la dels malalts o familiars amb Hepatitits C:
"Imagineu que la vostra parella (o mare o pare o germà, com preferiu) està molt malalta, tant que el risc de mort és imminent. Però un farmacèutic del poble disposa d'un medicament que pot salvar la vida del vostre familiar. Evidentment us dirigiu a la farmàcia i demaneu el medicament, però el seu cost no està al vostre abast. El farmacèutic diu que no és una ONG i que heu de pagar el preu estipulat oficialment per les autoritats sanitàries o no us el dona. Què feu? Se'n torneu a cas i acompanyeu el vostre familiar en una mort segura? O intenteu robar el medicament al farmacèutic, per les bones o per la força?"
La major part dels adolescents afirmen que robarien el medicament, perquè la vida del seu familiar i la vida

humana en general és més valuosa que els guanys econòmics. Però alguns diuen que el farmacèutic no en té la culpa, que ell viu de vendre medicaments i no pot regalar-los a tot el món, i que per tant, hauríem de buscar finançament en algun altre lloc.
El dilema és antic, i no serveix per a la situació actual del nostre país, en el qual els tractaments els dispensa la seguretat social i no directament els farmacèutics. Potser als EEUU encara es podria plantejar de manera similar. Però el problema del dilema clàssic és que és massa moralista i descarrega tota la força moral en la conducta individual. Al cas de l'Hepatitis C i el Sovaldi si plantegem el dilema de manera individual, com un dilema moral personal, no en té solució. Perquè no estem parlant d'un malalt ni d'un farmacèutic, sinó d'un col·lectiu universal (qualsevol dels ciutadans que poden contraure la malaltia) i d'una empresa multinacional. En aquest cas, la responsabilitat de curar la malaltia no és del familiar sinó de les autoritats sanitàries i elles són les que han de valorar els recursos dels quals disposen i les prioritats sanitàries existents. Tot i això, aquestes autoritats sanitàries han de respondre a un imperatiu moral, el deure de preservar la vida humana dels seus ciutadans, fent-lo compatible amb la protecció de tot el col·lectiu. Per tant el dilema moral, esdevé un dilema polític en el qual hem de rendibilitzar uns recursos escassos de la manera més equitativa possible per tal de preservar el dret fonamental a la salut.
En aquesta situació, l'única resposta possible passa per una actuació política de les autoritats pertinents que s'han d'enfontar a les empreses farmacèutiques per tal de negociar i exigir uns preus raonables i compatibles amb la preservació del dret a la salut, i si no entren en raó, plantejar solucions imaginatives que estan a l'abast de la indústria farmacèutica amb intencions socials; fabricar genèrics a preu adequat als costos de fabricació. Evidentment aquesta solució passa per desafiar les autoritats econòmiques internacionals com l'OMC o l'FMI, però si volem prendre partit per la democràcia i els drets humans, només decisions polítiques fermes i decidides poden garantir aquests drets. Països com Brasil, Sudàfrica o Cuba ho van fer amb els medicaments per curar la Sida, i hauriem de prendre nota dels resultats, milers de persones amb una qualitat de vida saludable. Què decidim? Afavorir els interessos de grans grups empresarials multinacionals amb guanys desorbitats? O garantir els drets de les persones? Realment no hi ha dilema moral, perquè no cal ni plantejar-lo, però el dilema polític continua en les mans dels nostres governants, que no semblen massa convençuts en resoldre'l o prefereixen continuar transferint fons públics a empreses privades.