6/18/2014

República

La paròdia de recanvi d'una institució antidemocràtica i caduca que estem vivint aquests dies no té cap justificació política legítima en una estat democràtic. És trist escoltar els esforços dels poders fàctics per legitimar una successió que, per definició, és il·legítima. Però la unanimitat als mitjans de comunicació i la unidireccionalitat dels discursos polítics ruboritza a qualsevol persona benpensant i fa sospitar una necessitat imperiosa per tapar un buit de legitimitat escandalós.
Una democràcia és un règim polític que adquireix el seu sentit per la sanció del poble. Aquesta sanció pot ser directa o indirecta, però si es vol aprofundir en aquest model polític, és preferible que les grans qüestions, com el model d'estat, es decidesquen de manera directa. Un referèndum sobre aquesta qüestió seria un símptoma de salut democràtica, una lliçó de política participativa i un bon exercici de múscul democràtic. Però la por dels poders establerts no té límits. Han vist les orelles al llop i volen deixar ben tancada la qüestió. No saben que les presses són  males conselleres i que els problemes polítics poden ser solucionats a curt termini amb aquesta actitud, però que justament per això tornen a ressorgir amb més força, en un plaç de temps un poc més llarg.
I aquesta concepció del poder no és nova, no l'hem inventada nosaltres. Als temps de la Revolució francesa es va imposar aquest model d'una manera més expeditiva, i es va justificar de manera més clara. Per si de cas oblidem d'on venim i què significa poder democràtic, podem llegir uns escrits del Marquès de Sade, que ho pot dir més alt, però no més clar. Ací teniu un tast:

"Si vuestros mandatarios pueden prescindir de vosotros para hacer las leyes y vuestra sanción les
parece inútil, en ese momento nacen los déspotas y vosotros sois esclavos. Si no quieren sustraerse a esta indispensable obligación de haceros sancionar las leyes, osad preguntarles ¿cómo un mandatario público puede imaginar que el mero título de representante de la soberanía puede detentar el mismo derecho de la soberanía ? ¿Cómo creen ellos que la opinión de soberanía que les confiáis puede llevar en sí el derecho de decisión absoluta? Las más grandes desgracias os esperan si se pasa a otros, sin responder a este problema. Estáis perdidos si os imponen leyes que no habéis aprobado, pues se imparte el poder sin que éste emane del pueblo y pronto eclipsarán los rayos de autoridad que sólo deberían salir de vuestras manos."
 Ideas sobre el modo de sanción de las leyes.

Ja sabeu, estem perduts si ens imposen lleis o reis que no hem aprovat, perquè si el poder no emana del poble, prompte creuran que ens poden manar sense consultar-vos i negaran l'autoritat del poble.
VISCA LA REPÚBLICA!!!!!

3 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Sí, és així, com has dit a l'últim paràgraf, dit a la meua manera: si els dones els dits et prendran el braç. Però confiem en Marx i en la seua lluita de classes, en la dialèctica de la Història i en la part de dialèctica hegeliana que hi rau, en el poder de la paraula, jo sé que Felip VI serà proclamat rei el mateix dia en què els maulets van ser cremats i amb ells Xàtiva, però cal dialogar per a aconseguir un mínim, no podem aspirar als màxims perquè no és el moment, creu-me, i sé també que el PP ha trencat el pacte institucional, però també estic convençut que si l'esquerra en arribar al poder agrana com ho ha fet el PP la guerra estarà servida, serà un calc de la preguerra del 36 amb l'ascensió al poder d'ERC al Principat, declaració d'independència, triomf de l'esquerra al país i proclamació de la república a la que mon pare defensà des de la III Brigada Mixta.
Ja no puc dir més, no és lícit que diga més, diran que sóc un boig i els millors admiradors, si és que els tinc, que sóc massa intuïtiu, però no dec dir res més, més que res per inversemblant.

Una abraçada sabent que no convenç, però esperant el millor, des de Podemos fins a Compromís passant per EU i el PSPV, entre tots han de pactar el que pot arribar a ser l'eixida o única eixida que té la pau, la segona transició espanyola on el cafè per a tothom ja no serà lícit i caldrà enfortir les llengües de cada poble d'Espanya en base a primar econòmicament els mitjans de comunicació en les llengües "perifèriques" i el càstig econòmic als que facen servir el castellà a banda d'una plena igualtat en cada territori amb el castellà al seu.
Ja no val el cafè per a tothom sinó que la pau pot passar per un anorreament de la dreta més feixista i també de l'esquerra més marxista, un acord de socialdemòcrates, que ho han estat els del PP fins a l'aparició de la darrera època d'Aznar i de Rajoy.

Vicent

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Ah! i el calc també passa per Europa, l'ascensió de Hitler i l'ascensió de Marie Lepen i n'hi ha moltes més, però ja les aniràs decobrint, espere que totes queden en no-res.

Vicent

Enric Senabre ha dit...

Esperem que no passe això, Vicent. Justament un estat democràtic ha de deixar enrere la por i dialogar per construir un estat comú.