Democràcia a la xarxa

Sempre he pensat que les xarxes socials no fan més democràtica la nostra societat, més bé la relació és a l'inrevés, les xarxes necessiten una societat democràtica per créixer i fer un paper democratitzador. Les últimes notícies sobre Egipte i el cas Snowden confirmen aquesta tesi.
El cas d'Egipte és un cas emblemàtic de retrocés democràtic. És cert que abans de la caiguda del dictador Mubarak, les xarxes socials van exercir un paper dinamitzador de les protestes socials, de la mateixa manera que aquestes xarxes existeixen a països tan poc democràtics com Xina i Rússia. Però no és menys cert que a aquests països l'ús que se'n fa d'elles és controlat pel poder i fins i tot es prenen represàlies contra aquells que no respecten determinats tabús polítics. De fet, els internautes dels països dictatorials creen codis secrets i claus invisibles per poder-se comunicar, i les limitacions que posen les autoritats impedeixen el seu desenvolupament de manera important, com passa a Corea del Nord o Cuba.
A Egipte, amb un règim en decadència, els col·lectius contestataris van utilitzar la xarxa per organitzar-se, però encara ho van fer més després de la caiguda del dictador. A partir d'aquest moment la por va desaparéixer i les crítiques i convocatòries de protesta van florir a la xarxa i a la societat en general. El preocupant viratge que va imprimir el govern islamista va fer dubtar de la fortalesa democràtica, però el cop d'estat militar ha acabat amb aquestes esperances. La junta militar ha pres represàlies, sobre tot contra els germans musulmans, i ha procedit a detencions i empresonaments per raons ideològiques. De segur que en aquest quefer, la informació que li ha proporcionat la xarxa sobre les activitats contestatàries li ha resultat ben útil. En aquest cas, l'activitat a internet ha esdevingut un parany per als internautes.
De segur que esteu pensant que això que ha passat a Egipte no pot passar ací, als països desenvolupats europeus. Que Egipte no té tradició democràtica i per això s'ha produït la involució i la consegüent repressió. Bé, ací és on entra en escena el cas Snowden, Manning i Wikileaks. Aquests fets demostren que, a hores d'ara i sense necessitat de cap involució autoritària, els nostres dirigents polítics ja controlen molta informació política sobre nosaltres. L'ús que se'n fa d'ella és una altra cosa. Volem suposar, perquè ho necessitem i així ens ho diuen, que només s'utilitzaria en cas de necessitat per a la seguretat de la nació o persecució del delicte, però és una creença poc fonamentada i només recolzada en una fe democràtica que cada vegada és més difícil de mantenir.
Si afegim que les empreses que controlen aquesta informació -Google,Yahoo, Facebook, Apple, Microsoft...- són empreses privades que JA utilitzen les nostres comunicacions per fer negoci i facilitar el màrketing a altres als quals venen les nostres dades amb o sense permís, i que, a més a més, ja han demostrat que no posen massa traves al poder quan els demana informació privada dels seus usuaris. Si unim aquestes dues perspectives, el panorama no és massa esperançador. De fet, l'únic que ens queda és lluitar per mantenir un sistema democràtic que respecte i protegisca els ciutadans de les intromissions privades en la seua intimitat i que es comprometa ell a fomentar la democràcia i defensar la llibertat d'expressió.
La solució no està a la xarxa, o si més no, no està tota a la xarxa, perquè o treballem de valent per enfortir i assentar el model democràtic o estem ben venuts. Amb el rastre que deixem jugant amb aquests aparells digitals, en tenen de sobres per aplicar-nos la pena màxima. Mare de Déu!