El més i el menys

Tenim una creença instal·lada en el nostre imaginari col·lectiu que influeix de manera molt negativa en la nostra manera de valorar les coses. Es tracta de la creença del "tots són iguals", "uns o altres tant és, al remat fan el mateix" que serveix per desqualificar tota la classe política o qualsevol intent de millorar un poc les coses. La creença parteix d'un ideal equivocadament platònic segons el qual o aconseguim la perfecció a la terra o qualsevol cosa que fem serà poca perquè sempre es quedarà a mig camí del que hauríem de fer.
Però com dic, és un ideal equivocadament platònic perquè el mateix Plató era conscient que els ideals s'havien de realitzar en la mesura que es pogués i mai de manera completa. Per això és tan injust clavar al mateix sac de la corrupció tots els polítics, o igualar l'acció política del Psoe a la que ara està fent el PP. No senyor, no tota la corrupció és igual, hi ha graus i hi ha quantitat. No és el mateix robar un milió que 100.000 euros, ni és el mateix robar de l'olla del pobre que de despeses sumptuàries. De la mateixa manera no és el mateix governar des de la més absoluta falta de referències socials que amb un cert sentit de la realitat existent. Vull dir que el govern Zapatero va cometre molts errors i va deixar moltes coses per fer i no va impedir el poder dels de sempre, això és cert, però també és cert que va fer la llei de dependència, la de matrimonis homosexuals, de l'avortament o de la transsexualitat. Encara que en política econòmica era una autèntic servidor dels interessos del capital, en política social i democràtica tenia una mínima sensibilitat que, a hores d'ara, s'enyora. De la mateixa manera no és el mateix un govern del Psoe amb majoria absoluta que un amb recolzament d'IU o Compromís, igual que no és el mateix PP el de la majoria absoluta de Castella-La Manxa que el de majoria relativa recolzada per IU a Extremadura. En política normalment hem de triar entre les condicions de possibilitat que tenim a l'abast, perquè l'acció política és complexa, però això no ens pot eximir d'elegir dins d'aquestes possibilitats. L'actitud del "cap m'agrada", no n'hi ha cap que "s'ajuste a les meues idees" és absurda i inútil i acaba afavorint a la dreta més reaccionària, amb les conseqüències que tots estem vivint.
De la mateixa manera que la corrupció en la que s'han vist immersos altres partits polítics és intolerable però en cap cas tan greu i organitzada a escala general com la que ha fet el PP. No és el mateix, no senyor, no tots són iguals, i sempre és preferible una cosa o altra, i sempre haurem de triar entre el més i el menys, entre el mal menor i la debacle.