El passat divendres va fer un any el govern Rajoy. Sol ser un moment de recapitulació, d'avaluació de les coses fetes que, en aquest cas i per a desgràcia nostra, han estat moltes. En el terreny econòmic (retallades i més retallades), educatiu (amenaça de nova llei), sanitari (privatització), judicial (taxes, reforma codi penal), laboral (reforma) i en quasi tots els àmbits les reformes, modificacions, canvis o simples eliminacions estan deixant un panorama desolador A aquest govern se'l recordarà per la rapidesa amb la qual està perdent la simpatia dels seus votant a força d'incomplir les promeses i forçar mesures impopulars.
Però si en un terreny es mereix aquest govern un zero absolut és en qualitat democràtica. En un any ha endurit el codi penal, criminalitzat les protestes democràtiques, eliminat la formació democràtica a les escoles, governat a cop de decret llei, menyspreat les forces de l'oposició, ignorat la veu del carreu en un clam continuat, esvalotat Catalunya i, tot siga dit, guanyat unes eleccions a Galícia amb menys vots que mai i mantingut la seua representació a Catalunya en plena voràgine independentista.
Una visió simplista de la democràcia ens recordaria les eleccions hagudes durant aquest període, en les quals el poble ha continuat donant el seu suport al govern (o això es pot interpretar dels resultats de Galícia i Catalunya). Però això només confirma les nostres afirmacions. Els nostres governants tenen una visió tan reduïda de la democràcia que la redueixen al recompte electoral. Creuen que una majoria a les urnes atorga tot el poder a l'executiu recolzat per la majoria parlamentària, però obliden que la democràcia és alguna cosa més profunda, més continuada i més quotidiana que aprovar decrets llei per la via d'urgència.
Un governant democràtic ha de respectar la separació de poders i aquest govern està immers en una guerra contra els jutges i en un menyspreu continuat al parlament. Una democràcia implica el respecte a les minories, als desafavorits i als que expressen les seues opinions discordants, però aquest govern pretén esborrar del panorama social tot allò que s'opose als seus dictats. Democràcia significa igualtat econòmica i social i les pràctiques econòmiques neoliberals han consagrat la societat més desigual de la història democràtica. Governar democràticament implica doblegar els poders fàctics, imposar la voluntat del poble contra els interessos dels poderosos, però el nostre president és un dels més doblegats al poder econòmic especulatiu. La pràctica democràtica implica escoltar els actors socials, els representants implicats en cada sector social (sanitari, educatiu, judicial...) , però l'acció política imperant trepitja els actors implicats en l'educació, la sanitat o la justícia, i els aplica les seues mesures salvatges amb una actitud autista i desinteressada. En resum, governar democràticament és governar amb consens, amb mà dreta i esquerra, amb sentit comú i des del respecte més profund cap els oponents polítics. Res de tot açò fa el govern Rajoy que, de segur passarà a la història per ser el govern que més retrocessos democràtics ha generat a la societat espanyola.
9 comentaris:
Si, cero en democracia...cero en palabra...cero en moral...cero en general. Sin embargo matrícula de honor en mentiras y manipulación.Como dicen por ahí....Resistireeee!! (no se cuanto)estos años del PP.
Gracias Enric por recordarnos qué es una democracia. Con tantos recortes y decretos ya casi se nos había olvidado.
Estoy seguro de que si mariano leyera tu escrito diría "pues esas son las reglas del juego. Peor están algunos de nuestros vecinos". Y se quedaría tan pancho.
Este es nuestro castigo, amigos, algo mal habremos hecho... en alguna vida anterior!
El que més em fastídia de tot són les pseudojustificacions que apareixen per tot arreu i que són engolides de manera quasi universal sense cap resposta de nivell. Una és la cansina cantarella de l'herència, l'altra és el recurs a la fal·làcia del "no hi ha més remei, és absolutament necessari". Sota l'aparença de l'absoluta necessitat d'ajustaments, ens col·loquen, quasi inadvertidament, les consignes antidemocràtiques de FAES, una per una i sense cap rubor.
L'última que he vist és una reedició d'unes suposades paraules d'Enstein sobre la crisi. I la gent pixant colònia.
Puaf! Estoy harto de demostrar que no soy un robot. El otro día dejé aquí mi comentario y hoy venía para ver tu respuesta. Y ya ves qué me he encontrado: que no se ha guardado por el antispam, que cada vez son más complicados de leer.
Más o menos decía, Enric, que muchas gracias por recordarnos en esta entrada qué es una democracia, pues con los recortes y los decretos, mariano y los suyos nos lo están haciendo olvidar.
Doncs si, Loles, la ideologia dominant té la virtut de fer-se transparent, amb l'excusa de la cientificitat de les seues propostes econòmiques ens venen valors reaccionaris i neoliberals per un tubo, però, a més, com tu dius, ens els traguem! No tenim perdó, no hauríem de deixar-los ni obrir la boca!
Emilio, creo que te refieres a tu entrada anterior, yo si que la leo! Pero gracias por tu empeño, y es verdad que parece que ese asuntillo de la democracia puede quedar para luego, para otro momento, para cuando la crisis haya pasado y nos encontremos... qaue la democracia ha desaparecido!
Mariano Rajoy, com a personatge polític i com a persona percebuda per l'observador de la cosa pública, és un exemple que en algun moment es convertirà en paradigma a explicar desde la politologia universitària. Com a model a estudiar, Rajoy i la seua acció de govern permetrà analitzar com no ha de ser un líder polític democràtic. Serà de molta utilitat per als professors que tracten el cas, analitzar els documents audiovisuals de les seues infreqüents intervencions públiques, en especial les escases rodes de premsa i, molt particularment, qualsevol intervenció gravada en la que parle sense llegir un paper prèviament escrit.
Rajoy com a paradigma de líder no democràtic, bon llegat per a la història!
Publica un comentari a l'entrada