3/20/2012

En les mars de la imaginació

Raquel Ricart és una de les veus més interessants del panorama literari valencià. La seua trajectòria s'ha vist confirmada pels diversos premis que han reconegut la novel·la Les ratlles de la vida (Premi Octubre, premi de l'institut interuniversitari de filologia valenciana, premi de la crítica), però la seua lectura és la millor confirmació de la vàlua literària de la nostra autora. Ara, amb la publicació per Bromera de la seua darrera obra, En les mars perdudes, Premi Bancaixa de literatura juvenil, tenim l'ocasió de retrobar la narradora encisadora de Van ploure estreles i El quadern d'Àngela.
En aquesta novel·la, l'autora retroba la màgia que implica l'adolescència, un viatge que es pot navegar de moltes maneres, però al qual la literatura aporta una riquesa especial. El punt de contacte entre les novel·les d'aventures i el creixement personal no és casual, no debades solen ser la millor font d'iniciació literària, perquè coincideixen en la incertesa del camí, en l'atreviment de les decisions, en  la il·lusió de la novetat. Alícia, és una viatgera que no necessita eixir de casa per conéixer nous móns, ni la de Carroll ni la de Raquel, perquè totes dues comparteixen l'avidesa per viure la vida d'una manera intensa i personal. Un recorregut per la literatura, pel creixement, per la imaginació, per la vida, contat de manera suau, com les ones comben els vaixells en temps de mar calma. L'illa del tresor, Robinson i la Terra de les meravelles articulen una excusa perfecta per viure una vida que s'ha de recórrer sense mapa, perquè els mapes del tresor sempre són inventats.
Si ens deixem portar per la màgia de la literatura, la fruició serà més intensa i la realitat més vívida. No oblidem que els somnis no són més que l'altra cara de la realitat i, encara que moltes vegades pensem que somniem per escapar de la realitat, que fem fantasia perquè no soportem una realitat desagradable, En les mars perdudes ens demostra que viure somniant és la millor manera de viure, perquè la imaginació ens ajuda a comprendre una realitat que, massa vegades, costa de digerir.

6 comentaris:

Josevi ha dit...

Independientemente de lo bueno que parece se "en les mars de la imaginació", me ha parecido muy interesante la reflexión final: "viure somniant es la millor manera de viure, perque la imaginació ens ajuda a comprendre una realitat que costa de digerir"
Efectivamente, con los pies en tierra pero soñando (y la literatura ayuda) la vida es más llevadera.

emilio ha dit...

Vaya, en esta ocasión Josevi me ha pisado el comentario, porque a mí también me había llamado la atención esa reflexión final.
Claro que, por deformación "profesional", yo la aplicaba a Europa y pensaba qué cantidad de imaginación necesitará Angela Merkel para salir de su cuadriculado mundo alemán que quiere imponernos tal dieta que estamos a punto de fenecer...

Enric Senabre ha dit...

En fin Josevi, es que a veces, ya sabes, necesitamos fuertes dosis de literatura para poder despertar.

Enric Senabre ha dit...

Ay Emilio, quieres decir que la Merkel es un sueño del que despertaremos algún dia? Uf, pues espero que la realidad sea mejor que esta pesadilla

Silvia ha dit...

No coneixia ni a l'autora ni els seus llibres, però, pel que contes, sense cap dubte, ja es troben a la meua llista de 'lliper per llegir'.

Enric Senabre ha dit...

No ho lamentaras, Silvia