Democràcia

Que la democràcia que vivim no és la millor possible, això ja ho sabíem. Sabíem que les votacions santifiquen els partits de sempre, que coincideixen amb els que més diners tenen, que no podem votar a qui volem sinó a qui ens col·loquen a la llista, que després de ser triats a les votacions traeixen els programes amb els quals s'havien presentat, pacten, voten i decideixen sense consultar els ciutadans. Això ja ho sabíem.
Però un aspecte que és veritablement preocupant i que denota una qualitat democràtica deficient és la impunitat amb la qual balafien els recursos públics, sense cap control ni possibilitat de demanar responsabilitats. I no estic parlant de corrupció, perquè en aquest cas, el poder judicial encara manté una certa independència que acaba, si més no, jutjant els responsables. Al fet que em referisc ara és al d'aquell polític que no ha estat triat pel poble, com és Don Carlos Fabra ex-president de la diputació de Castelló, que es pot permetre soterrar 150 milions d'euros en un aeroport inútil que ofereix als seus netets, sense que cap poder democràtic puga parar-li els peus. I el problema és que açò no passa sols a Castelló, també a Ciudad Real, Reus o Chinchilla (jo que sé). A tot arreu, els polític governant tenen els suficient poder per tal d'hipotecar el futur dels ciutadans que els han escollit i, fins i tot, dels que encara no han nascut.
Aeroports sense avions, centrals nuclears contaminants, re-qualificació de terrenys de bosc cremats, ciutats de l'esport, de la llum, de les ciències i les arts, circuits de Fòrmula 1 al bell mig de la ciutat, televisions sense audiències o clarament controlades políticament. Mirem on mirem tenim exemples de decisions polítiques clarament tendencioses, que balafien els recursos públics o comprometen seriosament el futur dels ciutadans. Però què pot fer els sistema democràtic per tal de defensar-se d'aquestes decisions? Pràcticament res, ni pot aturar-les ni tan sols demanar responsabilitats polítiques als qui han pres decisions esbojarrades.
Si la democràcia no pot controlar els poderosos no és democràcia. Justament el seu sentit original fou el de posar setge a les decisions personalistes, autoritàries o unívoques. Però a hores d'ara, res d'això podem fer. Fins i tot els pressuposts de qualsevol comunitat autònoma, que són públics i han de ser aprovats als diferents parlaments autonòmics, són esmenats posteriorment, modificats i reorganitzats sense cap control ni publicitat. És el fracàs de la democràcia, la fi del control públic dels diners de tots. I després es queixen d'un referèndum avortat a Grècia. Democràcia? I una merda!