Però avui, després d'escoltar les declaracions del broker Rastani me n'he adonat de que estava equivocat, que el meu pensament estava captiu d'una manera de pensar pròpia de la filosofia del segle XIX. Una filosofia caduca, sistèmica, que concebia el funcionament del cosmos com un gran engranatge centralitzat per una ma negra.
Però resulta que no és així, resulta que Adam Smith tenia raó i el capitalisme funciona de manera ordenada perquè els seus membres busquen el seu interés i, en una persecució egoista del guany aconsegueixen que el sistema genere riquesa. Així ho expressa aquest broker a qui agraïm la sinceritat, si més no per fer-nos una idea de com funcionen les coses. Resulta que la recessió és una ocasió d'or per aquests taurons de l'economia, que saben de ben cert que els polítics europeus són uns inútils i uns cagats i que, mentre tinguen aquesta seguretat, continuaran jugant amb els fons que injecten a l'economia.
Molt bé, amb aquesta perspectiva egoista, la única solució que ens queda als pàries del món és aconseguir posar-los els collons a la gola i que la seua recerca de l'interés personal els faça amagar les dents durant un temps. Però com podem aconseguir això? Una opció seria l'aparició d'una cosa així com un polític que es plante cara i els demostre que no els deixarà continuar jugant amb els fons públics. Però com això és impossible, la única solució que ens queda es plantar cara a aquest sistema viciat amb un moviment revolucionari seriós, una cosa així com la comuna de París de 1871, la revolució russa o la República espanyola o la democràcia xilena d'Allende. Només quan se n'adonen que el poble va de debò i que no en pensa passar ni una més, el seu egoisme els farà conservadors i deixaràn de jugar amb els diners de tots. Mentre tot això arriba... ens conformarem amb fruir de la lenta agonia.
7 comentaris:
Ehem... només una precisió pedant: la "Commune de Paris" va ser el 1871.
:)
L'única data que pose i la cague. Ai, és com si hagués estudiat l'ESO!
Gràcies
Que el egoísmo y las ansias de acaparar, es el elemento común a la inmensa mayoría, y el sistema capitalista su mejor caldo de cultivo, es un hecho perfectamente constatable. Pero el que haya muchísimos elementos “independientes” como ese Rastani, movidos por su propio egoísmo no es óbice, para que no existan otros grupos más complejos y organizados, y digamos con mayor capacidad de influir en el sistema, y eso no hay que perderlo de vista.
Pienso que la única solución, es que nuestro actuar individual, esté siempre en línea con lo que consideremos correcto, independientemente de que vaya en contra de nuestros intereses particulares (es precisamente la antítesis del capitalismo). El colapso del sistema capitalista está iniciado, por mucho que se intenten poner paños calientes (crecimiento continuo en espacio limitado es lo que tiene)
Sí, Josevi, possiblement es combinen ambdúes tendències, com bé dius, perquè és cert que existeixen grups molt poderosos que controlen un bon grapat d'accions i inversions i que poden fer enfonsar el sistema.
I m'alegra especialment la part final del teu comentari, perquè em recorda l'autor que volia mencionar a l'article, Marx. Entre Adam Smith i Marx preferisc aquest últim, i potser comence l'hora de llevar-li la pols i actualitzar-lo. Moltes de les seues observacions són absolutament actuals, com la de la crisi del sistema capitalista.
les seves declaracions provoquen arcades
Però ens clarifiquen qui i com són. Els que ens fan arcades són ells, més que les declaracions cíniques
Como uno no puede seguir todas las noticias, al final no me quedó claro si se trata de un 'trader' o de un mentecato en busca de sus 5 minutos de gloria!
Publica un comentari a l'entrada