Comunitarisme a la valenciana

El comunitarisme és una concepció de la ciutadania que basa la seua força en el fet que els seus ciutadans han de compartir uns referents morals, religiosos, lingüístics i culturals per tal de perànyer a la comunitat civil i rebre els avantatges que proporcionen els drets de ciutadania. Fins ací, res a dir, perquè aquesta concepció aconsegueix, en alguns casos, una unió social envejable i la reducció de les diferències dins de la societat. El problema apareix quan aquest comunitarisme es vol implantar en una societat multicultural, amb diferents comunitats convivint al seu si, perquè aleshores es pot permetre la diversitat i respecte de cada comunitat ètnica al si de l'estat o fer sobreeixir una de les visions socials, normalment la dominant, que pretén esborrar a la resta. És quan es parla d'integració, examens d'accés a la ciutadania per a nouvinguts i cohesió social per damunt de drets fonamentals.
Aquest últim sentit és el que ha adoptat la política del PP al País valencià, i la de Rajoy a l'estat. Es tracta d'una aposta absolutament destructiva, perquè la seua estratègia porta a una descomposició social que està convertint l'espai ciutadà en un terreny de combat amb postures irreconciliables. Mesures com l'afavoriment de l'escola concertada, convertida en una espècie de regne alternatiu amb ideari propi, l'arraconament del valencià al nostre país, al que sembla volen deixar com una curiositat folklòrica, la negativa a impartir o rebre una assignatura general d'educació per a la ciutadania amb l'excusa de la violació dels seus principis, el blindatge dels casos de corrupció excusant-se en el veredicte de les urnes, la utilització de l'aigua o la taronja com a referents simbòlics exclusius de la dreta, o la imposició d'una visió religiosa dominant per sobre de la resta, està conduint a enfrontar la societat civil de manera irreconciliable.
Sembla que tots aquells que no estan amb ells, estan contra ells, que qui no combrega amb les seues creences i valors morals no mereixen existir. El resultat pot ser dramàtic perquè genera frustració en una part de la societat i ànsies de revanxisme en l'altre, i en els dos casos, destrucció de la convivència ciutadana baix d'uns mínims ètics compartits.
Concebir l'estat des d'un punt de mira comunitarista, en el qual s'entén la pertinença com una coincidència de creences i valors religiosos, és una aposta que pot rentar electoralment si ens dirigim a la comunitat majoritària, a la que se li reforcen els seus trets identitaris i, per tant, la identificació amb el partit corresponent, però que pot portar conseqüències dramàtiques. La proposta de Rajoy, ahir a la convenció del seu partit, anava en aquesta direcció, un missatge liberal a ultrança que amaga una identificació forçada amb una visió d'Espanya. Per exemple, afirmava que els socialistes també tenen dret a crear els seus col·legis concertats, si volen, com si l'escola fora la creació d'uns guettos identitaris i no la potenciació d'uns referents comuns convivencials.
Mala barraca, i les perspectives no són gens optimistes, ni per als indígenes autòctons ni per als nouvinguts, que poden veure retallats els seus drets en nom de la integració social i comunitària.