Des que he tornat de vacances que m'he capbussat a la faena i no tinc temps per res. Porte dos dies enclaustrat a l'Insti i no m'entere de res, no he llegit periòdics, no he vist la tele (bé, les sèries i això, sí) i quasi com he sentit la ràdio. Us podria parlar de rotllos de l'Insti, és cert, però no us vull avorrir amb coses tan transcendents i serioses. La cosa educativa dona per molt, de fet he arribat a escriure un llibre senceret però no trobe editor (en coneixeu algun amb ganes de polèmica?), però preferisc canviar de tema la bloc, que és com el temps lliure.
En fi, que estic en una situació de deprivació sensorial informativa, i comence a notar els efectes; nerviosisme, desorientació, mareig. Ajudeu-me , per favor.
Què ha passat amb Garzon, ja l'han empresonat per criminal investigador de crims feixistes?
I el Gürtel, ja estan tots dimitits, o continuen al càrrec malgrat la vergonya pública?
Queda Cabanyal, o l'han tombat tot? Ha anat Rita en persona, amb tanga i excavadora incorporada?
No se, conteu-me alguna cosa, que estic nerviós.
8 comentaris:
Osti, estic bobo. Volia deixar-te un comentari ací i m'he enganya i l'he deixat en l'entrada de la pel.li eixa dels homes que miraven les cabres (i és que n'hi ha cabres molt atractives, la veritat)
El copie ací baix el comentari:
Dels temes que t'interessen no sé res Enric però em sembla que ja n'hi ha a prop de quatre milions i mig d'aturats; ara, això sí, sembla ser que els sindicats de classe d'aquest país están molt preocupats pel assumpte i ara en quan tinguen una mica de temps ja si això convocaran un acte d'afirmació, de dir que sí vull dir; de dir que sí a tot el que diga el capo di tutti capi. Aquestos dies no han pogut perquè estaven reunits no sé a on; en una universitat, en sembla, fent un curset de dret laboral o alguna cosa semblant.
(Perdona'm la ironia però és que m'ho has possat "a güevo" :-))
15 d’abril de 2010 20:28
El deixe ací baix, el comentari:
Dels temes que t'interessen no sé res Enric però em sembla que ja n'hi ha a prop de quatre milions i mig d'aturats; ara, això sí, sembla ser que els sindicats de classe d'aquest país están molt preocupats pel assumpte i ara en quan tinguen una mica de temps ja si això convocaran un acte d'afirmació, de dir que sí vull dir; de dir que sí a tot el que diga el capo di tutti capi. Aquestos dies no han pogut perquè estaven reunits no sé a on; en una universitat, en sembla, fent un curset de dret laboral o alguna cosa semblant.
(Perdona'm la ironia però és que m'ho has possat "a güevo" :-))
Merda, merda i merda! Ara ha eixit dues voltes! Disculpa'm Enric, ha segut sense voler, de veres.
Has de reconeixer que et repeteixes, eh? Bé, allò de l'atur, la veritat que no confiava que es solucionara en dos dies, però el tema sindicats, és que ja em diràs, amb l'alternativa que els espera si el cappo cau, no és gens atractiva, diuen que posaran a Diaz Ferran de ministre d'economia, finances i enderrocs. Per portar a fallida directament l'empresa estatal, i així que li la vengen per... 1 euro!
hOLA, VEIG QUE TOT EL MÓN ESTÀ MOLT NERVIÓS.
Querido Enrique, soy Elena, Elena Francis, ¿te acuerdas de mí? Donde yo estoy, aquí arriba, en el consultorio permanente de este cielo contaminado, me ha llegado tu plegaria y no puedo evitar contestarla. Mira, querido, todos sabemos que hay una especie en vuestra tierra que vive como congelada, tan congelada com la sonrisa perpetua de vuestro presidente Camps. Me refiero a los politicos de derechas. No son bichos de paso como lo han sido los dinosaurios o como los seres humanos. No: son eternos. Te lo digo porque aquí en el cielo, no hay ninguno.
Tienen unos comportamientos tan prehistoricos que anteceden a los mismos hombres de las cavernas; tienen unas formas tan brutales y unas maneras tan violentas que los bárbaros del norte que se cargaron el imperio romano son una pandilla de criaturitas malolientes y tímidas a su lado. Salen tantas mentiras y falsedades de sus bocas que los dientes negros y carcomidos de las brujas de Salem parecen sonrisas benditas a su lado. Han existido siempre y, por lo que aquí arriba se dice, existiran siempre. Por eso, Enrique, tranquilizáte, deja de fomentar ese sinvivir que te has autoimpuesto. Has elegido bien: no leas, no escuches, no sigas el dia al dia de esos seres monstruosos. Más bien, dedícate a tu honrado y, no lo dudes, fructífero trabajo: es ahí donde puedes encontrar la salvación. Sigue cultivando las mentes de tus alumnos, con más ahínco, con más ilusión, si cabe. Sabes que son puros como ángeles. De eso, de ángelitos puros y jóvenes, te aseguro que la iglésia sabe mucho. Y relájate, querido muchacho: ve Canal 9, el famoso programa de humor de vuestra cadena, que aquí arriba no nos perdemos ningún telediario. Y para acabar, permíteme un pequeño cotilleo: sepas que vuestra Rita, no lleva tanga. Sólo Chanel n.5.
Ahhhh, Rita només amb Chanel!!
Ja ja ja, estàs com una moto, molt bò, molt bò.
Et faré cas, senyoreta Francis, per salut mental.
Ja ja ja
Publica un comentari a l'entrada