Mantenir un bloc és una ocupació que implica, moltes vegades, més esforços i maldecaps dels que pensem en iniciar-lo.
És cert que té avantatges, com el plaer que implica opinar sobre els temes que t'interessen, llegir les opinions dels amics que tenen el detall de deixar els seus comentaris, practicar l'art de l'assaig, més o menys rigorós, i la possibilitat de lluir de bloc, que encara queda bé.
Malgrat això, també implica molts maldecaps com l'autoexigència personal de publicar d'una manera més o menys periòdica, la necessitat de mullar-se en temes que, en principi, no són necessaris per a la nostra activitat quotidiana, la sensació d'estar predicant al desert perquè poca gent ens llegeix i el risc que implica manifestar unes opinions que, la majoria de vegades, no són més que reflexions precàries i inacabades.
Totes aquestes consideracions pesen més en temps d'inseguretats personals i acumulació d'ocupacions quotidianes, i acaben per fer-nos dubtar de la necessitat d'utilitzar el nostre temps en aquest quefer d'escriure sobre el buit digital. Potser al final pesen més els avantatges, però només perquè tenim un vici incontrolable per opinar i un sentit de la realitat absurd i descregut que ens domina i ens obliga a continuar. Un autèntic sensesentit.
4 comentaris:
Che Enric! Que razón tienes. Suscribo prácticamente todo lo que has dicho. También me planteo cada semana si vale la pena continuar con el blog “jugando a buscar..” que empezamos mi hija y yo. En mi caso, puedo decirte que aunque no deje comentarios todas las semanas en tu blog, si que lo leo (con esfuerzo, porque algunas veces me cuesta entender el valenciano). Creo, que continúo también con el mío, porque pienso que hay mucha gente que aunque no deje comentarios, leen las entradas y quizás en alguno, pueda motivar que algo se mueva en su interior. Por ello te animo a continuar con tu blog en los momentos de flaqueza.
Gracias Josevi, yo también leo habitualmente tu bloc, y te puedo asegurar que en más de una ocasión he escrito un comentario y cuando le he dado a publicar me ha fallado y no lo he podido recuperar. Me ha pasado unas dos veces, espero que ahora no, pero lo leo, y por eso agradezco tu ánimo y te lo devuelvo. Tiene su gracia esto de exponer las ideas al público.
Para evitar la pérdida de textos yo lo que hago es escribir primero en word y luego cortar y pegar. Por otra parte os pido que no dejéis los blogs, que leer opiniones (por ejemplo en el periódico) sin poder discutir con el opinador es muy frustrante. Y la frustración produce impotencia... y sólo nos faltaría eso.
Estic d'acord amb tú, Jesus, però el que ens falta la majoria de vegades és temps. Els teus comentaris són engrescadors i ens obliguen a pensar, i això està molt bé. Massa vegades defugim la discussió i aleshores perdem la tensió del pensament
Publica un comentari a l'entrada