Autoodi

He passat l’agost una mica aïllat del món. Estava al mig de la serra de Mariola, sense llum elèctrica ni internet. Només a les nits posàvem en marxa el generador elèctric i connectàvem una tele menuda que agafava mal la majoria de les cadenes, excepte Canal 9 i 24/9 que, coses del destí, es veia amb una claredat magnífica. Així les coses i com que el comandament a distància tampoc funcionava, deixàvem en marxa el canal de notícies de la televisió valenciana, per allò de saber què passava al món.
Tots coneixem l’orientació dels informatius de la nostra televisió, però no els fem més cas del necessari i creiem que estem immunitzats a la seua manipulació. Amb aquest nou canal de notícies m’he assabentat de la remodelació del govern valencià –mostra del bon funcionament de l’anterior-, de l’ascens del director del Canal de notícies a la direcció de l’ens –perquè l’anterior ha passat a l’empresa privada a la recerca de nous camins professionals- , de l’èxit de la Fórmula 1 –aclaparador- i de moltes coses més. Tot amb la confiança de què a mi no m’enganyen, perquè la majoria de nosaltres sabem llegir entre línies i coneixem la orientació general del canal.
Però quan he tornat a casa i he agafat el comandament a distància he descobert que els efectes perniciosos de la televisió valenciana superen la simple difusió de notícies enganyoses i manipulades. M’he trobat fugint automàticament i sense adonar-me’n de la nostra llengua. En quant canvie de canal i, sense mirar la pantalla, escolte el valencià –vull dir la variant lingüística que es parla en algunes comarques del nostre País i utilitzen els informatius de la televisió valenciana- immediatament canvie de sintonia. Com que la única televisió que tenim que parla valencià de seguit és el Canal 24/9, he associat l’odi al canal televisiu amb l’odi a la llengua que parla. Horror! Si Paulov i el seu gos alçaren el cap se’n riurien de valent. M’he convertit en un monstre!. I no tinc remei, perquè amb TV3 no em passa –supose que perquè la variant dialectal és diferent-
Com a conclusió d’aquesta faula, m’agradaria dir que no hauríem d’abandonar la Televisió valenciana als seus directius, perquè una televisió pública, que parle en valencià i que informe de manera imparcial i lliure, és una necessitat democràtica insubstituïble.