Volia escriure de feia temps sobre les eleccions europees, però la falta de temps i els dubtes sobre el contingut de l'article em van fer desistir. No sabia si prendre partit decididament i públicament, si centrar-me en la vessant europeista o fer esment de la trascendència nacional (valenciana, catalana, espanyola...).
Ara tot sobra, i això demostra la inutilitat dels nostres comentaris (bé, vull dir, dels meus) i la fugacitat del temps i de l'opinió. Ai!
Però bé, efectivament sobren els comentaris que anava a fer, perquè s'han confirmat els pitjors pronòstics que jo volia conjurar: València continua sent el feu del sector més ranci i reaccionari de l'espectre polític, a la ciutadania valenciana (i Murciana i Madrilenya) li te absolutament igual tenir a un tall de "pijos" corruptes controlant el poder, a Catalunya el tripartit s'erosiona i a Espanya guanyen els blaus, els que més criden i amenacen.
I a Europa? La desfeta (el Partit popular es reforça, entren neonazis, Berlusconi continua somrient), el desinterés (l'abstenció més alta dels últims anys) i la paràlisi política. Amb aquest disseny europeu es lògic que la població no es moleste en votar, perquè és inútil un parlament que no decideix i perquè cap de les nacions aposta per un projecte atractiu que ilusione la ciutadania i la mobilitze. Amb aquestes algorges, el futur de la Unió és ben fosc, però el problema és que el futur general no és més optimista; menys democràcia, menys participació, més corrupció i més opacitat del poder (econòmic i polític).
Ens esperen anys roïns per a la democràcia
11 comentaris:
Efectivament, menys democràcia, menys participació... Això és el que ja s'està notant, per tot arreu i també a les aules!
Ahir a classe de Batxillerat parlàrem de les eleccions. Em preguntaren pels resultats i vaig dir que em disgustaven. Una alumna em preguntà si m'agradava el PP i li vaig contestar que no. "Pues jo em cague amb Zapatero" va ser la seua resposta. Li vaig preguntar per què li agradava el PP i no va voler contestar: "Jo no parle d'ixes coses" digué. La del seu costat va dir que ella no deia mai de quin partit era: "Jo no tinc partit polític. Mon pare és del PP i em paga el cavall (les classes d'equitació) i ma mare és del PSOE i em fa el menjar". Un tercer va parlar del partit de la Marihuana i va proposar que els polítics fumaren abans de prendre decisions. La discussió va durar encara una estona més al voltant dels possibles efectes beneficiosos de fumar. De nivell!!!
U sent, escriuré en castellà, perque el valencià ho entent però m’exprese mol malament i amb moltes faltes, com podrás vore.
Veo que describes perfectamente lo que ocurre, y piensas que ocurre porque no hay proyectos atractivos ¿es esta la razón?. ¿Qué sería un proyecto atractivo?.
Estamos polarizado en dos grandes grupos izquierdas y derechas que se tocan por ambos lados en función de la intensidad.
Vemos que la derecha avanza, porque sus mensajes van dirigidos con “medias verdades” al “egoísta” o mejor dicho al aspecto egoísta de cada uno de los electores. “pagar menos impuestos (porque tengo suficiente yo)”, “reducir el gasto público y pocas transferencias, (porque es para los otros)”, “liberalizar todo (eso sí cuando se gana, cuando se pierde, socializar pérdidas y a los hechos me remito)”, “más flexibilidad (para el otro no para mí), “muchos fastos y maquillaje” (lo que se hace bien aireado)…
Las izquierdas ¿que hacen mientras? Aparentemente dicen lo contrario, pero a la hora de actuar, actúan de la misma forma (quizás un poco atenuada), pero de la misma forma.
Porque como las derechas, dependen del capital y claro son prisioneros de ellos, conclusión electorado con ideas de izquierdas desencantados y en abstención.
La única solución es hacer que los “jóvenes piensen por sí mismos” (precisamente es lo que se evita con la educación actual, por eso es tan difícil). Solamente con un pensamiento crítico hay una evolución y una posibilidad de atenuar el “egoísmo imperante”, entonces es cuando pueden surgir (de esa nueva generación) “políticos” con criterio para dar un giro de 180º al sistema imperante, basado en el crecimiento, la expoliación, la mentira, etc. Es un cáncer que acabará con todos nosotros
Però quins alumnes més pijos tens, Rosi! I en plena Malvarrosa! A mi també m'ha passat una cosa semblant, els meus es queixen perquè estem donant el tema de política, i em diuen "Es que no ens agrada la política!" i "Perquè has deixat el tema més difícil per al final?" Jo els explique que es comporten com "idiotes" en el sentit grec original de la paraula, és a dir com a pasotes, per provocar, però és evident que els te igual, vertaderament no els interessa.
A mi em sembla greu, perquè conec les repercusions d'una democràcia sense participació, i estem veient-los a Europa (l'augment dels partits feixistes i racistes), però realment estem fent la política que cal fer? Interessa aquesta política de Rajoys i Zapateros? Alguna cosa està passant i crec que no són ells els únics responsables del desinterés.
Sí, Josevi, tens tota la raó, hem assumit de tal manera el missatge i el modus de vida de la dreta que ens hem quedat sense idees, sense projecte, i amb una contradicció ben forta en la nostra vida.
però en el qeu no estic d'acord és en que l'educació no aporta una visió crítica. De fet, crec que és la única institució que queda que aporta un poc d'anàlisi racional i crític sobre la realitat. Però clar, l'escola no està sola, i si tot l'entorn difon el missatge de l'egoisme interessat, és difícil contrarrestar-lo només des de l'escola. A més, també és cert que l'escola reprodueix al seu si aquest conflicte hipòcrita del que parles, una ideologia i una manera de viure en contradicció.
Pijos? no sé... són les noves classes obreres que perquè veuen passar els vaixells de la copa del Amèrica en primera filera o senten el soroll dels fòrmula 1 des de casa, es pensen que ja són classe alta. Rita i companyia els ho han fet creure i la feina és nostra per a desfer el miratge!!
Enric, quizás dices que la educación trasmite una visión crítica, porque está dicho desde tu perspectiva subjetiva y personal. Cuando digo que la educación actual no aporta una visión crítica, esto está dicho en términos generales. Siempre pueden haber personas (con roles de profesores o padres) que intentan inculcar un “espíritu crítico” en los jóvenes. Sin embargo, en términos generales, la educación no se ve como un modo de desarrollo y de crecimiento personal y menos por la derecha, sino, como una carrera de obstáculos (adquirir conocimientos para superar una prueba y olvidarlos después) con el objetivo de conseguir un “diploma” (un marmolillo) que facilite el “encontrar un trabajo”.
Ese “espíritu curioso de experimentar, entender y aprender” es innato en el ser humano, lo que suele ocurrir es que desde la infancia empieza a coartarse. Aparece una “autoridad” (padres y/o profesores ya educados en este sistema) que comienza a fijar y estimular los comportamientos, de obediencia y sumisión a dicha “autoridad” desde el miedo. Reprimiendo cualquier iniciativa que se aparte lo más mínimo de lo que esta “autoridad” establece como “correcto”(la mayoría de las veces, como tú dices, con la paradoja “ de predicar una cosa y hacer lo contrario). .
Resultado de este comportamiento en los adolescentes: “Sumisos” (que no se plantean nada, se limitan a continuar lo “aprendido”) o el efecto rebote “insumisos o rebeldes”(se oponen a todo, pero también sin criterio y sin plantearse nada) y como siempre hay algunos pocos que por sus circunstancias particulares pueden tener “criterio”.
Y nuestra sociedad ¿qué potencia en la educación? ¿La Filosofía interactiva con planteamientos críticos? ¿Humanidades?, o por lo contrario potencia las asignaturas y carreras técnicas para preparar los futuros “esclavos”(con mucho título, pero en general sin criterio ante la vida) del “poder” actual del sistema (y te lo dice alguien que ha estudiado una carrera técnica).
Efectivamente en esta descomposición social, salvo en honrosas excepciones (y seguro que la mayoría de estas, están dentro del propio sistema educativo) todos es un “cambiar” para que nada cambie, todo es un “simular” que hay libertad, para que sigamos siendo “esclavos sin criterio” fácilmente manipulables. Y si hay algún atisbo de “pensamiento crítico”, ¡miedo al sistema!, es necesario tener a “la manada” bajo control.
Por eso la educación es el primer paso y desde “casa hasta la universidad” y luego, la política.
Solamente desde el “individuo consciente y crítico” se puede cambiar la sociedad y nunca desde la sociedad (dormida y egoísta) al individuo, ya que esta, simplemente intenta mantenerse como está.
Perdón por la extensión
Tens raó Rosi, avui quasi tots ens creiem classe mitjana, i alguns alta fins i tot. Però què difícil és lluitar contra aquestos miratges!
Osti tú, Josevi, quin comentari més elaborat! T'agraisc el temps i la dedicació, i a més estic d'acord amb tú en quasi tot. És cert que la major part de l'eduació actual és poc crítica perquè la funció primordial de l'educació és integrar i domesticar, però malgrat tot jo continue creient en la capacitat humana per creixer, pensar per ú mateix i elaborar una visió crítica del món. Crec que amb molts pocs referents sóm capaços d'esclatar i convertir-nos en persones crítiques. Però és cert que açò és una confiança una mica ingènua, vista la societat que estem creant, els resultats electorals i el que conta Rosa en el post anterior.
En fi, que tenim molta feina, però no podem caure en el pesimisme, perquè els que guanyen sempre són ells.
Tens bloc, o web? Deixam el link! M'agradarà llegir-te.
Ché Enric si ja coneixes el blog, (el fem la megua filla i jo) "jugando a buscar la verdad", pero creo que los temas que hemos tocado de momento no te interesan todavía. Pero en el fondo son la "salsa" de la vida y como decían Tip y Coll "la próxima semana hablaremos del gobierno"
Respecto al ser pesimista, no soy pesimista, intento ser realista. Aunque la cosa está dificil, solamente se puede trabajar lo que está en la mano de uno, y como decía Machado "el camino se hace al andar" .
Ser de izquierdas hoy en la Comunitat debe ser jodido. Después de los resultados obtenidos, debe ser jodido -y peligroso- oir al sr. Fabra y a Camps decir que las elecciones los han absuelto.
Debe ser jodido oir al sr camps su interés por retomar la ciudadanía en inglés.
Pero más jodido debe ser terminar como el GIL en la costa del sol.
Publica un comentari a l'entrada