Neutralitat

Escoltava les declaracions a la tele dels defensors de l'objecció a l'Educació per a la ciutadania. I els més moderats demanaven neutralitat moral als mestres de l'assignatura. Deien que no es podia imposar una moral des de la escola, i clar, el resultat lògic, segons ells, era demanar una neutralitat valorativa que permetera triar a l'alumnat.
Quina mentida! I quina hipocresia! Perquè aquesta és sempre l'arma d'aquells que creuen que la seua moral (religiosa, filosòfica o social, tant és)és superior. Es senten superiors i per això demanen a les "altres" morals inhibir-se de les seues valoracions. Però clar, d'aquesta manera només la seua moral queda amb la coherència i la valentia del que te alguna cosa a dir i proposar, i la resta és relativisme, tebiesa i conformisme.
Doncs no! La postura més coherent és la de manifestar la nostra postura moral, exposar-la, defensar-la i difundir-la, des de la coherència i la convicció, perquè si no sembla que no existeix. I que quede clar que això no significa en cap moment imposició ni manipulació, perquè no hi ha més sinceritat que la del que mostra les seues cartes. Qui manipula amaga, no diu i simula una neutralitat impossible.