9/29/2010

Normalitat

Mourinho és un mestre prestigitador. Sap perfectament què dir als mitjans de comunicació per dirigir l'atenció allò on li convé. Que el Madrid no juga bé, critica al Barça Que no guanya, menysprea al Getafe. Amb tot això aconsegueix que es parle d'allò més intranscedent i no d'allò important.
De la mateixa manera el govern i la patronal juguen a distraure l'atenció en una jornada de vaga. Si aquesta ha funcionat bé, aleshores cal remarcar la normalitat en l'acompliment dels serveis mínims. Si el seguiment és satisfactori aleshores posem l'accent en els piquets informatius.
No us sembla que si les dades foren satisfactòries per al govern les donarien de primeres? Si necessiten assenyalar la "normalitat" de l'excepcional, és a dir, d'uns serveis mínims que són extraordinaris, és perquè la normalitat és l'absència al treball.
Una altra cortina de fum és la del dret al treball. "S'ha garantit el dret al treball d'aquells que han volgut treballar", diuen. De qui? Dels quatre milions d'aturats? quin dret al treball tenen? Quin xorrada diuen! Però es queden tan amples i ens fan oblidar que els autèntics piquets violents són els empresaris (que amenacen amb l'acomiadament), els mitjans de comunicació controlats pel poder (que ens han estat recordant sense parar que aquesta vaga no funcionaria) i la desmoralització i incertesa que ens assalta.
La vaga ha estat molt bé, i més si tenim en compte la situació econòmica que travessem i la pressió i el xantatge brutal a què han sotmés la ciutadania. Amb tot això queda lloc per a l'esperança.

9/28/2010

Jo també

Ho he tingut clar des del principi, aquesta vaga cal fer-la. Malgrat la "tèbia" (?) postura dels sindicats, la "necessitat" (!) suposadament irrenunciable de les mesures econòmiques, l'ordre inapel·lable (!!) d'Europa, el benefici electoral (??) per a la dreta (quina dreta? la governant al món,a Europa, a Madrid, a València?), la desmobilització de la inexistent (!!!) classe treballadora, la despreocupació de la ciutadania(???), la impossibilitat de canviar les coses (!!!!!!!!!!!!) i el perjudici que comporta per a la meua butxaca (i la de tots els companys i companyes que farem vaga). Malgrat tot això, o potser justament per totes aquestes raons faré vaga.
Com més ho pense, més clar ho veig. Aquest és un d'aquells moments clau de la història que recordarem com el d'un canvi de cicle, com l'inici d'una nova manera de concebir els drets socials i les relacions laborals i socials. No tan dramàtic com les vagues mineres contra la Tatcher que van donar carta de pas al capitalisme financer sense oposició sindical, però sí com un debilitament dels drets laborals en el moment de reconstrucció del mateix capitalisme financer que va arrancar als 80 (amb Tatcher, Reagan i Woytila, recordeu?) i semblava mort després de la crisi. Però el mort estava ben viu i ha contraatacat, en el millor moment, amb l'ambient caldejat i els nostres calçotets ben bruts. Només cal apretar una mica i ella caurà, l'Estaca, però la nostra no la d'ells.
Per tot això espere que la vaga triomfe, encara que només siga per morir amb una mica de dignitat. Al final amb el dret de vaga ens passarà com amb els llibres de Farenheit 451 (la novel·la de Bradbury), com que no la fem servir, esdevé inútil, i hom ni se n'adona que l'hem eliminada. Total per al que servia.
A la vaga, per dignitat! I pel futur, perquè amb aquestes condicions laborals serà complicat.
I a la merda tots, com diria Labordeta. A la merda els poderosos, els banquers, els empresaris i els polítics sotmesos als dictats del capital.

9/19/2010

Perd Europa

Aquesta Europa dels mercaders que ens han construït pot arribar a ser, encara, molt pitjor del que ès. Si la crisi econòmica ha posat ben a les clares quins interessos es defenen des de les institucions polítiques i econòmiques de l'Unió, el recent conflicte amb França arrel de l'expulsió dels gitanos romanesos acaba d'aclarir qui mana i amb quines prioritats.El tancament de files, amb Zapatero inclós, amb el President francés demostra que totes les grans paraules entorn dels drets humans i la lluita contra el racisme i la immigració no són més que això, grans paraules i prou. A l'Europa del segle XXI no s'hauria de permetre cap violació dels drets fonamentals i qui ho fera ho hauria de pagar immediatament. Però en aquesta Europa la veritat no és la mateixa si la diu Agamenó o el seu porquer, o si la fa França o Romania. Sembla que Alemanya, França o la Gran Bretanya poden fer el que vullguen, en matèria social i econòmica, perquè hom els pot bufar l'orella i a la resta ens toca assentir si volem ser amiguets prioritaris.
Aquesta Europa és una vergonya que està portant-nos al desastre econòmic i, ara també, a la complicitat en un racisme perillós del que tenim records massa dramàtics.

9/10/2010

Concatenacions

Un fet desgraciat en porta un altre. Arrel dels incendis de la Vall d'Albaida vaig passar l'altre dia apegat a la tele, i clar, com que tenim una tele nostra que s'enorgulleix de ser servei públic, sobretot en aquestos casos malaurats -inundacions, focs, nevades, granís, etc.-, doncs vaig mantenir tot el dia sintonitzada la televisió valenciana. He de reconéixer que feia temps que no seguia la cadena, i menys els informatius. Al final et canses i ja ni t'indignes per la manipulació. Fins i tot he arribat a pensar que ningú no la veu i que, per tant, no influeixen gens en l'imaginari valencià.
Però després d'un seguiment exhaustiu de 24 hores no puc menys que replantejar-me aquesta teoria. Tot l'informatiu era un conte: Camps observant l'incendi, Camps replantantant imaginàriament amb la mirada a l'horitzó d'un futur de planters i pinades, Camps amb la ministra, Camps amb els bombers -sense samarretes de protesta-, i quan canviaven de notícia, tot eren comentaris improcendents, la "nova" ocurrència del govern de Zapatero, la marxa de l'economia valenciana per culpa de Zapatero, i tot així.
És senzillament infantil, però després de rebre repetides vegades missatges "encoberts" d'aquest estil, vaig prendre tírria el Zapatero i tots els socialistes i fins i tot em va entrar una espècie de síndrome d'Estocolm amb un Camps de camisa blanca impoluta (entre tanta cendra). Què no els passarà als addictes a la cadena? La seua visió de la realitat ha de ser, com a mínim, trastocada! Però, existeixen els addictes al Canal 9? Sembla que sí, si escoltem les enquestes. Quines cendres de País!

9/07/2010

Mariola crema

Mariola es crema. Era d'esperar després d'un estiu massa tranquil. No podia ser mantenir en ple segle XXI un paradís natural carregat d'història. Al final els interessos més abjectes acaben guanyat i algun boig piròman (no crec en els bojos, no crec en els piròmans, no crec en l'absurd) manat per algun altre boig (aquest sí, però d'egoisme) carregat de diners ha pres foc a la serra. Un final d'estiu sec, una serra bruta i mal cuidada, plena de brossa i arbres caiguts encara de les nevades, un ponent enfurismat i una espurna malintencionada han acabat amb tragèdia. A més a més, aquesta vegada afecta les poblacions, Agullent i Bocairent han vist el foc a les portes, però les zones de bosc, tímidament recuperades després de 16 anys des del darrer incendi, acabaran per cremar. Un autèntic desastre que em té la pell de gallina i la ràbia a flor de pell.

9/06/2010

Raons que decideixen el vot

Per quines raons decideixen els ciutadans votar a aquest partit o aquell altre? Quins aspectes motiven realment el sentit del vot o l'abstenció? Aquesta és una qüestió que ens plantegem davant totes les cites electorals, i ens preguntem com és possible que es continue votant el PP després de la corrupció del Gürtel, o a Zapatero després dels 4 milions d'aturats.
Els col·lectius ciutadans i ONG's solen basar la seua acció política en denunciar incompliments de compromisos dels governants sobre temes que ells consideren de vital importància com l'ajuda al desenvolupament dels països pobres, el desastre ecològic, la violació dels drets humans o la situació de les persones dependents. Al final, sembla que els electors no es mouen per aquets interessos, si mirem els resultats de les darreres confrontacions electorals i projectem a les que ens esperen. De fet, tenim un govern autonòmic que abandona els més necessitats dels seus ciutadans, els dependents, als quals els furta literalment els recursos que el govern central li ha transpassat, i no sembla que això afecte els votants. També aquest govern ha hipotecat el futur dels ciutadans i ha condicionat les possibilitats de futur per tal d'embarcar-nos en els cotxes més potents i els velers més ràpids, i no passa res. El govern central retalla sous i congela pensions, tot i que s'havia compromés a no fer-ho, i ací sí que passa, però per posar al seu lloc un altre polític que ha reconegut que ell faria el mateix, o pitjor.
Portem 30 anys de democràcia i l'alternança electoral sembla paralitzar qualsevol canvi real i ambiciós. Serà perquè els ciutadans volen justament això? Voten amb plena consciència de la situació que se'n desprén?
O potser el vot ve determinat per altres factors que no són precisament racionals? Trista democràcia hem construït.