El joc de la intertextualitat genera relacions virtuoses que superen les intencions declarades dels autors, però mostren connexions que no són del tot casuals. Això és el que passa amb els dos llibres de pensament de la col·lecció Bàsics Sembra, Quatre dies de Joan Sanchis i Intel·ligència Artificial de Vicent Costa i Enric Senabre. Amb tot, com diem, no sembla casual aquesta coincidència si atenem a la línia editorial consolidada per aquesta jove editorial valenciana.
El llibre Quatre dies, de Joan Sanchis, aposta per reduir la jornada laboral i ajustar-la a quatre dies, seguint l'estela de reivindicacions sindicals que va aconseguir la vaga de la Cadanenca. El procés, consolidat al segle XX, va permetre reduir les hores de treball fins arribar a les 38-40 setmanals actuals, però des de mitjans d'aquell segle i inicis del XXI aquest procés s'ha interromput i, fins i tot, sembla haver eixit de l'agenda sindical, més preocupada per l'estabilitat laboral i el salari just.
Sanchis reviscola aquesta reivindicació fonamental del procés de reconeixement dels drets laborals i l'adapta a les noves condicions econòmiques i socials, en les quals adquireix un sentit reforçat. Ara, més que mai, treballar menys és garantia de viure millor i de construir un món més igualitari i atent a les necessitats humanes bàsiques. Els avanços en l'organització del treball, les millores tecnològiques i una concepció renovada de les relacions entre treball i vida personal ens porten a plantejar-nos seriosament la necessitat de treballar menys per millorar la qualitat de vida.
Les propostes del llibre estan fonamentades i argumentades en el funcionament del propi
sistema econòmic, que necessita un treball qualificat realitzat en condicions de seguretat i motivació òptimes i aquesta nova realitat ens condueix directament al treball agrupat en quatre dies. Els avantatges ecològics són evidents però, a més, també pot summar avantatges econòmics per a les pròpies empreses.
En aquest procés de tecnificació del treball i d'incorporació de la robòtica al món laboral és on trobem aquesta intertextualitat enriquidora. Perquè normalment, com afirma Sanchis, ens enfrontem a aquest procés de robotització amb una perspectiva reactiva, ancorada en concepcions antiquades del treball:
"El problema amb el qual s'enfronten moltes persones i autors en afrontar aquest dilema entre tecnologia i ocupació és que, en realitat,les seues possibles conseqüències ataquen de manera directa la centralitat del treball remunerat en les nostres societats contemporànies. Si el treball el realitzen les maquines, quin significat han de tenir ara les nostres vides?"
Però just aquest és l'error, perquè hem de renovar la mirada i plantejar el problema des d'una perspectiva renovada, proactiva i creativa, que responga amb propostes innovadores a solucions tecnològiques desconegudes fins ara. Per això és necessari construir:
"una nova visió en positiu del futur, en què els protagonistes i els sobirans del nostre propi destí som nosaltres mateixos. Ni nosaltres, ni les institucions, ni la política, ni l'economia haurien de donar res per descomptat."
I és just en aquesta proposta atrevida i trencadora, on es produeixen les coincidències amb el llibre "Intel·ligència Artificial". Perquè ací es planteja la necessitat d'un canvi en la concepció del treball per tal d'incorporar la IA al món laboral de manera positiva i enriquidora. Si mantenim les actuals relacions de plusvàlua empresarial és difícil aprofitar els avenços en productivitat que aporta la robotització, però si canviem aquesta concepció i les mateixes distribucions dels recursos, podem adonar-nos-en com la introducció de la Ia en el món del treball pot ajudar a aconseguir la setmana laboral de quatre dies. Propostes com la Renda bàsica universal, el reconeixement del caràcter social dels guanys i la redistribució de la riquesa són mesures en les quals coincideixen ambdues propostes.
Tenim els recursos tecnològics, coneixem els mitjans, el que ara ens cal és un nou contracte social que reconega el caràcter social dels guanys aconseguits en el procés de producció. Només replantejant les relacions de producció de manera equitativa podrem incorporar la robotització del món laboral de manera favorable per al desenvolupament social. No atendre aquestes demandes és condemnar-nos a la conflictivitat social producte d'una desigualtat injusta que en les modernes societats és intolerable i, a més, produeix efectes perniciosos que intoxiquen el progrés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada