10/20/2021

Ostatges

 


L'emocionalitat transcorre en una temporalitat pròpia. Normalment ens agradaria solucionar aquestes qüestions de manera ràpida, indolora i racional. Però el temps d'assimilar els sentiments, els sotracs emocionals, les passions i els colps profunds, disposa d'uns canals propis, d'unes dreceres desconegudes per la justificació racional.

En Ostatges, Nina Bouraoui dona una lliçó magistral sobre els efectes dels tràngols i traumes emocionals patits en la infància i adolescència. Creem haver assimilat aquests successos, passem pàgina, ens obliguem a oblidar, però els seus camins discorren per altres senderis i el temps d'assimilar-los no és el mateix que el de l'anàlisi conscient i racional. Sylvie, la protagonista de la novel·la, viu una vida que semblava controlada, feliç, satisfeta, però un succès inesperat (l'abandó de la llar del seu marit) l'obliga a sentir, a escoltar unes veus interiors que la posseeixen i l'obliguen a actuar de manera inesperada. 

Un fons emocional atàvic reapareix, uns sentiments reprimits s'apropien del seu jo i mostren que havien estat sempre ahí, amagats, esperant el moment adient per tornar. El monstre som nosaltres, però un monstre que volem controlar i no podem, que fem callar però parla. Els traumes, els successos impactants queden marcats en el nostre interior i no ens abandonen mai, o necessiten un temps alternatiu, una gestió complicada. 

Alguna cosa va veure Freud quan va descriure l'inconscient, potser va anar massa lluny en la seua definició i de segur que ho va fer de manera poc experimental, però alguna cosa rau en l'interior de la nostra psiqué que ens domina sense adonar-nos-en, que ens influeix sense ser-ne conscients. 

Una violació, per exemple, és un succés imborrable en la vida d'una dona, el seu rastre és invisible fins i tot  per a la pròpia víctima, i la gestió de la seua presència és més difícil del que podem considerar de manera superficial. Un olor, un color, una mirada o la manera peculiar d'agafar una cigarreta poden portar al present aspectes que creiem superats i oblidats. La gestió emocional de la sensibilitat és més difícil d'aconseguir que una racionalització superficial. Necessitem escoltar i escoltar-nos, curar amb estima i autoestima, assimilar el dolor i el goig i fer-lo nostre, reviure'l amb pena o alegria.

En Ostatges Nina Bouraoui mostra de manera diàfana la profunditat de les emocions i la dificultat de la seua assimilació de manera sana, rebusca en les raons de comportaments inexplicables que necessitem racionalitzar però no comprenem. D'alguna manera les decisions sempre es prenen de manera impulsiva, emocional, desconeguda, encara que, a posteriori, decidim racionalitzar-les per tal de comprendre el sentit d'uns actes que no sempre podem explicar.