Agenda setting

L'agenda setting domina el panorama informatiu de manera total, ara ja no importa el que els mitjans de comunicació diuen, sinó del que parlen. La premsa escrita, les televisions públiques i privades, la ràdio generalista i, fins i tot, les principals webs d'informació (que coincideixen amb la premsa escrita i televisions) acumulen una sospitosa unanimitat en els temes que mostren a les seues portades o com a notícies destacades. I, a més a més i encara més sospitós, coincideixen amb els temes que interessen al govern o aquest vol col·locar en el centre del debat.
Fa uns mesos era el Procés català, que acumulava titulars i hores de debat i impedia, deien, parlar dels temes veritablement importants per a la ciutadania. En aquell moment no es parlava de la corrupció del PP, ni de la desigualtat, ni salarial ni de gènere, ni del rescat de les autopistes, ni de la recuperació de l'altre rescat, el bancari... No es parlava de res, més que de les xifres de l'atur quan anaven bé i... del Procés! I en aquell moment, també curiosament, s'acusava al mateix Procés d'ocultar els veritables problemes de la nació. Calia passar pàgina i anar als problemes autèntics, no aquelles bajanades de la Independència i la República.
Però ara resulta que el Procés ja no interessa, perquè es veu que reforçava a Ciudadanos, i aleshores situem en el centre de l'agenda Setting la presó permanent revisable. Al PP li interessa i tira d'emocionalitat desenfrenada, trau a passejar els pares de víctimes mediàtiques, carregats de raó per la seua tragèdia, i acusa la resta de partits del que justament ell no fa com a responsable del govern, prevenir la delinqüència i reduir el delicte. I als que es manifesten en contra, se'ls acusa directament de poc sensibles amb el dolor aliè, d'ideologitzats o còmplices de la delinqüència. Una cosa similar a la que feien amb ETA, quan només recordaven les víctimes en períodes electorals o per tapar altres qüestions.
A partir d'aquest moment, la resta de mitjans de comunicació responen a l'ordre de manera unànime i

situen aquest tema com EL TEMA de debat i preocupació. Crida l'atenció aquesta unanimitat i, sobretot, l'obediència en seguir les consignes del govern popular. Poden parlar en contra, però amb la boca menuda, encara que majoritàriament s'argumenta a favor, però això és igual, el que interessa és situar aquest tema com el centre de debat del país, deixant de banda, minimitzant i fent oblidar les dades de l'atur, que no es recupera del tot, les desigualtat en el repartiment de la riquesa, el biaix de gènere o la corrupció generalitzada del partit que governa aquest país gràcies a unes eleccions que va guanyar dopat de diners negres.
No era el Procés, no és la presó permanent revisable, com no són les dades de l'atur quan són bones o la millora en les dades de PISA. No és res d'això. És una premsa i uns mitjans de comunicació venuts, obedients, submisos i sense cap voluntat de crítica, control o reforçament del dret a la informació. El quart poder està nugat i ben nugat, i respon a la veu de l'amo de manera abjecta. Es parla del que el poder vol, i s'oblida la funció social que tenen els mitjans de comunicació, informar la ciutadania per enfortir la democràcia, denunciar els abusos del poder per salvaguardar els drets fonamentals.
Tot s'ha de dir, amb honroses excepcions, com uns quants mitjans digitals ( eldiario.es, la cafetera, Público.es,  Vilaweb, etc)  que salven la cara a un periodisme que s'ha convertit en una caricatura del que en algun moment va ser.