Educar en valors

En l'anterior entrada, Ensenyar, i en un altra de fa uns mesos, Educació policial, criticava el costum de realitzar xerrades als instituts sobre diversos temes d'educació en valors impartides per col·lectius i entitats alienes als propis centres. Certament vaig fer una generalització exagerada en criticar aquestes activitats i vaig passar per damunt de l'autèntic problema que hi ha al darrere, el de l'educació en valors a la nostra escola. Perquè la proliferació d'aquestes ve donada per la incapacitat dels mestres i centres per cobrir de manera satisfactòria aquest aspecte fonamental de l'educació.
La Lomce dona el cop de gràcia a l'educació en valors en convertir-la en transversal i no assignar cap responsable directe de la seua coordinació. Això, en la pràctica, és abandonar al voluntarisme del professorat i a les bones intencions de les direccions l'atenció d'aquest aspecte formatiu tan important. Però les coses no eren molt millor en la LOE, tot i que la creació d'un àrea de ciutadania convertia al professorat de filosofia i de geografia i història en responsables de la formació moral. Però la minsa i insuficient dotació horària i la falta de formació d'aquest professorat han convertit en una simple "Maria", en la major part dels casos, la tan discutida Educació per a la ciutadania.
Com abordar aquesta tan necessària educació en valors? Doncs combinant de manera coordinada i

conscient tots els recursos de què hem parlat. D'una banda és necessària un àrea d'educació per a la ciutadania (o educació en valors o en drets humans o com es vulga dir) amb una suficient càrrega horària i formació del professorat responsable. A més, la transversalitat s'ha de convertir en efectiva i implicar tot el centre, en primer lloc els tutors, però també a tot el professorat i integrar l'opinió de les famílies a través de l'Ampa. Això significa un treball conjunt de formació entre el professorat en el qual s'encete un procés d'investigació-aprenentage sense punts de partida previs, una elecció de les prioritats des del consell escolar que integre professorat, famílies i alumnat en el procés i com a conseqüència d'aquestes eleccions, la tria d'activitats complementàries i extraescolars coherents amb aquestes prioritats.
Només treballant en conjunt, només educant tota la tribu, aconseguirem una certa implicació personal en el procés de formació moral que no és altra cosa que un procés de creixement i maduració personal. La resta són parxes que anem posant perquè creiem que el moviment és millor que la passivitat, però conscients de l'escassa repercussió que aquestes actuacions tenen sobre l'educació moral de les joves generacions.